avm99963 | 2f58ec3 | 2020-12-02 16:13:19 +0100 | [diff] [blame] | 1 | \documentclass[11pt,a4paper]{article} |
| 2 | \usepackage[utf8x]{inputenc} |
| 3 | \usepackage[catalan]{babel} |
| 4 | \usepackage{fancyhdr} |
| 5 | \usepackage{graphicx} |
| 6 | \usepackage[labelfont=bf]{caption} |
| 7 | \usepackage{siunitx} |
| 8 | \usepackage{geometry} |
| 9 | \geometry{top=25mm} |
| 10 | \usepackage{amsmath} |
| 11 | \usepackage{booktabs} |
| 12 | \usepackage{chemformula} |
| 13 | \usepackage{multicol} |
| 14 | %\usepackage{hyperref} % @TODO: Remove when generating the PDF |
| 15 | |
| 16 | \usepackage{pgfplotstable} |
| 17 | \pgfplotsset{compat=1.16} |
| 18 | \pgfplotstableset{ |
| 19 | empty cells with={--}, % replace empty cells with ’--’ |
| 20 | every head row/.style={before row=\toprule,after row=\midrule}, |
| 21 | every last row/.style={after row=\bottomrule}%, |
| 22 | %every even row/.style={ |
| 23 | %before row={\rowcolor[gray]{0.9}}}, % Add this for stylish tables ;) |
| 24 | %begin table=\begin{longtable}, |
| 25 | %end table=\end{longtable} |
| 26 | } |
| 27 | |
| 28 | \setlength{\parskip}{1em} |
| 29 | |
| 30 | \pagestyle{fancy} |
| 31 | \fancyhf{} |
| 32 | \rhead{Adrià Vilanova Martínez} |
| 33 | \lhead{Pràctica 5} |
| 34 | \rfoot{\thepage} |
| 35 | |
| 36 | %%%% Title %%%% |
| 37 | \title{\vspace{-2ex}Pràctica 5. Mesura de la calor latent de vaporització del \ch{N_2}\vspace{-2ex}} |
| 38 | \author{Adrià Vilanova Martínez (T1B)\vspace{-2ex} } |
| 39 | \date{Tardor 2020} |
| 40 | |
| 41 | \begin{document} |
| 42 | \maketitle |
| 43 | |
| 44 | \section{Objectiu de la pràctica} |
| 45 | L'objectiu és mesurar la calor latent de vaporització del \ch{N_2} a pressió atmosfèrica, és a dir, mesurar l'energia que ha d'absorbir per mol per tal de canviar de fase sòlida a gaseosa. |
| 46 | |
| 47 | Per realitzar això, un tercer ha realitzat l'experiment descrit al Guió de Pràctiques de Termodinàmica, i en aquest informe s'analitzaran les dades recollides. |
| 48 | |
| 49 | \section{Desenvolupament} |
| 50 | |
| 51 | Les dades obtingudes corresponen a la massa $m$ mesurada per la balança durant el temps. El que es pot observar a les figures 1-4 és que al principi el nitrógen líquid, que està dins d'un vas de Dewar a la balança, es va evaporant a un ritme estable en contacte amb l'aire. Un cop s'introdueix al vas el bloc de \ch{Cu}/\ch{Al}, la massa mesurada augmenta espontàniament i el ritme de vaporització s'incrementa considerablement. Al cap d'un temps, la situació s'estabilitza de nou i només s'evapora nitrógen líquid pel contacte amb l'aire. |
| 52 | |
| 53 | \begin{center} |
| 54 | \begin{minipage}{\textwidth} |
| 55 | \begin{multicols}{2} |
| 56 | \begin{center} |
| 57 | \centering |
| 58 | \vspace{-2em} |
| 59 | \input{../output/m1.tex} |
| 60 | \captionof{figure}{Mesura 1, utilitzant el bloc de \ch{Cu}, de $M = \SI{62.340}{\gram}$.} |
| 61 | \end{center} |
| 62 | |
| 63 | \begin{center} |
| 64 | \centering |
| 65 | \vspace{-2em} |
| 66 | \input{../output/m4.tex} |
| 67 | \captionof{figure}{Mesura 4, utilitzant el bloc de \ch{Al}, de $M = \SI{21.760}{\gram}$.} |
| 68 | \end{center} |
| 69 | \end{multicols} |
| 70 | \end{minipage} |
| 71 | |
| 72 | \begin{minipage}{\textwidth} |
| 73 | \begin{multicols}{2} |
| 74 | \begin{center} |
| 75 | \centering |
| 76 | \vspace{-2em} |
| 77 | \input{../output/m6.tex} |
| 78 | \captionof{figure}{Mesura 6, utilitzant el bloc de \ch{Cu}, de $M = \SI{62.340}{\gram}$.} |
| 79 | \end{center} |
| 80 | |
| 81 | \begin{center} |
| 82 | \centering |
| 83 | \vspace{-2em} |
| 84 | \input{../output/m10.tex} |
| 85 | \captionof{figure}{Mesura 10, utilitzant el bloc de \ch{Cu}, de $M = \SI{62.330}{\gram}$.} |
| 86 | \end{center} |
| 87 | \end{multicols} |
| 88 | \end{minipage} |
| 89 | \end{center} |
| 90 | |
| 91 | A partir de l'anàlisi de les dades experimentals, s'han obtingut els següents valors de $\Delta m$: |
| 92 | |
| 93 | \begin{center} |
| 94 | \centering |
| 95 | \begin{tabular}{cc} |
| 96 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 97 | Mesura & $\Delta m \, (\si{\gram})$ \\ |
| 98 | \hline |
| 99 | 1 & 24.9208 \\ |
| 100 | 4 & 16.8155 \\ |
| 101 | 6 & 17.0859 \\ |
| 102 | 10 & 22.8719 \\ |
| 103 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 104 | \end{tabular} |
| 105 | |
| 106 | \captionof{table}{Valors mitjos de les forces electromotrius depenent de la temperatura.} |
| 107 | \end{center} |
| 108 | |
| 109 | Llavors, segons el desenvolupament que es pot consultar al guió de pràctiques es pot calcular la calor latent de vaporització del nitrògen líquid com \[ L = \frac{M}{\delta m} \int_{T_0}^{T_1} c_p(s) ds \] on $c_p(T)$ és la capacitat calorífica del bloc que hem introduït al vas de Dewar. |
| 110 | |
| 111 | Per calcular la integral del final de l'expressió, en el cas del coure es farà a partir de la taula de calors específiques a diferents temperatures que es troba a la guia de pràctiques, mitjançant el mètode de trapecis per aproximar la integral numèricament. Es podrien utilitzar les quadratures de Simpson o de Gauss que fins i tot podrien arribar a ser més precises, però donat que l'octave ja té una llibreria on implementa el mètode de trapecis i és el que es recomana al guió de pràctiques, s'usarà aquest mètode. Els valors de la funció als extrems s'obtindrà interpolant els punts adjacents per una recta. |
| 112 | |
| 113 | En el cas de l'alumini, s'aproximarà la seva calor específica pel valor constant $\SI{887}{\joule\per\kelvin\per\kilo\gram}$, que és el valor de la calor específica a temperatura ambient. |
| 114 | |
| 115 | Degut al fet que a les dades rebudes no hi consta la temperatura ambient, es suposarà que és la temperatura normal definida per la NIST a termodinàmica, de $\SI{20}{\celsius} = \SI{293.15}{\kelvin}$. |
| 116 | |
| 117 | Per tant, s'obté: \[ \begin{cases} |
| 118 | I_{Cu} = \SI{4526.4}{\joule \per \mol} = \SI{71.23}{\joule \per \gram} \\ |
| 119 | I_{Al} = \SI{191.41}{\joule \per \gram} |
| 120 | \end{cases} \] on $I_{\text{compost}}$ és el valor de la integral per cada compost. |
| 121 | |
| 122 | Amb això s'han pogut calcular els valors de les calors latents: |
| 123 | |
| 124 | \begin{center} |
| 125 | \centering |
| 126 | \begin{tabular}{cc} |
| 127 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 128 | Mesura & $L \, (\si{\joule\per\gram})$ \\ |
| 129 | \hline |
| 130 | 1 & 178.18 \\ |
| 131 | 4 & 247.69 \\ |
| 132 | 6 & 259.89 \\ |
| 133 | 10 & 194.11 \\ |
| 134 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 135 | \end{tabular} |
| 136 | |
| 137 | \captionof{table}{Valors de la calor latent de vaporització del nitrogen líquid per cada mesura.} |
| 138 | \end{center} |
| 139 | |
| 140 | \section{Conclusió} |
| 141 | Fent la mitjana dels valors que hem trobat i prenent com a incertesa la seva desviació típica, obtenim que el valor de la calor latent de vaporització del nitrogen líquid és $L = (220 \pm 30) \si{\joule\per\gram}$. |
| 142 | |
| 143 | Segons (Zemansky, 2011), el valor és de $\SI{201}{\joule\per\gram}$, que cau dins de la incertesa de la nostra mesura. Per tant, ambdós valors són compatibles. |
| 144 | |
| 145 | \section{Bibliografia} |
| 146 | |
| 147 | (Zemansky, 2011): Zemansky, M. W. \textit{Heat and thermodynamics}, 8a edició, McGraw-Hill, 2011. |
| 148 | |
| 149 | \end{document} |