avm99963 | cda68a9 | 2020-11-03 20:04:29 +0100 | [diff] [blame] | 1 | \documentclass[11pt,a4paper]{article} |
| 2 | \usepackage[utf8x]{inputenc} |
| 3 | \usepackage[catalan]{babel} |
| 4 | \usepackage{fancyhdr} |
| 5 | \usepackage{graphicx} |
| 6 | \usepackage[labelfont=bf]{caption} |
| 7 | \usepackage{siunitx} |
| 8 | \usepackage{geometry} |
| 9 | \geometry{top=25mm} |
| 10 | \usepackage{amsmath} |
| 11 | \usepackage{booktabs} |
| 12 | \usepackage{chemformula} |
| 13 | \usepackage{multicol} |
| 14 | \usepackage{hyperref} |
| 15 | |
| 16 | \usepackage{pgfplotstable} |
| 17 | \pgfplotsset{compat=1.16} |
| 18 | \pgfplotstableset{ |
| 19 | empty cells with={--}, % replace empty cells with ’--’ |
| 20 | every head row/.style={before row=\toprule,after row=\midrule}, |
| 21 | every last row/.style={after row=\bottomrule}%, |
| 22 | %every even row/.style={ |
| 23 | %before row={\rowcolor[gray]{0.9}}}, % Add this for stylish tables ;) |
| 24 | %begin table=\begin{longtable}, |
| 25 | %end table=\end{longtable} |
| 26 | } |
| 27 | |
| 28 | \setlength{\parskip}{1em} |
| 29 | |
| 30 | \pagestyle{fancy} |
| 31 | \fancyhf{} |
| 32 | \rhead{Adrià Vilanova Martínez} |
| 33 | \lhead{Pràctica 3} |
| 34 | \rfoot{\thepage} |
| 35 | |
| 36 | %%%% Title %%%% |
| 37 | \title{\vspace{-2ex}Pràctica 8. Mesura del coeficient $\gamma$ d'un gas\vspace{-2ex}} |
| 38 | \author{Adrià Vilanova Martínez (T1B)\vspace{-2ex} } |
| 39 | \date{Tardor 2020} |
| 40 | |
| 41 | \begin{document} |
| 42 | \maketitle |
| 43 | |
| 44 | \section{Objectiu de la pràctica} |
| 45 | L'objectiu de la pràctica és mesurar els coeficients $\gamma := \frac{C_p}{C_v}$ per tres gasos diferents (\ch{Ar}, aire, \ch{CO_2}) i comparar-los amb els resultat teòrics (en el cas de l'argó i l'aire) o de la literatura (en el cas del diòxid de carboni). |
| 46 | |
| 47 | L'experiment a través del qual es determinen els coeficients $\gamma$ es detalla a la guia de pràctiques de Termodinàmica, i en aquest informe s'usen les dades recollides a la sèrie 2. |
| 48 | |
| 49 | \section{Raó de calor específic teòric} |
| 50 | $\gamma := \frac{C_p}{C_v}$ s'anomena raó de calor específic, que és la raó entre el calor específic a pressió constant i el calor específic a volum constant. |
| 51 | |
| 52 | Per un gas ideal, degut a la deducció teòrica que es fa a partir de l'experiment de Joule es té la relació $C_p = C_v + R$.\footnote{L'experiment de Joule consisteix en posar dos recipients connectats a través d'un tub inicialment bloquejat a dins d'un calorímetre. Un dels recipients està ple d'un gas i l'altre està buit. Al principi el sistema recipients-calorímetre està en equilibri termodinàmic. S'obre instantàniament la clau i el gas s'expandeix. S'observa que aquesta expansió és adiabàtica ja que el termòmetre del calorímetre no canvia de temperatura.} Aleshores: \[ \gamma = \frac{C_p}{C_v} = \frac{C_v + R}{C_v} = 1 + \frac{R}{C_v} \] |
| 53 | |
| 54 | Segons (Fermi, 1937), a partir d'uns resultats teòrics de la teoria cinètica que encara no s'han explicat a classe de teoria, per un gas monoatòmic tenim $C_v = \frac{3}{2} R$, i per un gas diatòmic $C_v = \frac{5}{2} R$. Aleshores, s'arriba al següent resultat teòric, que és el valor que s'espera trobar experimentalment per l'argó i l'aire respectivament: \[ \gamma = \begin{cases} |
| 55 | \frac{5}{3} \text{ per un gas monoatòmic} \\ |
| 56 | \frac{7}{5} \text{ per un gas diatòmic} |
| 57 | \end{cases} \] |
| 58 | |
| 59 | \newpage |
| 60 | |
| 61 | \section{Determinació dels coeficients $\gamma_{\exp}$} |
| 62 | Tal com s'explica al guió de la pràctica, si $p_0$ és la pressió atmosfèrica, $p_1$ és la pressió inicial del recipient i $p_2$ és la pressió final del recipient, tenim l'equació \[ \frac{p_1}{p_0} = \left( \frac{p_1}{p_2} \right)^\gamma \] |
| 63 | |
| 64 | Les dades recollides no són les pressions, sinó les diferències d'alçades $h_1, h_2$ respectives de les columnes del manòmetre en U, i es relacionen amb $p_i$ amb el principi fundamental de la hidrostàtica: \[ p_i = p_0 + \rho g h_i \] on $g$ és l'acceleració de la gravetat i $\rho$ és la viscositat de la silicona. Aleshores, substituint aquestes relacions a l'equació inicial i definint $k := \rho g$ s'obté: \[ \frac{p_0 + k h_1}{p_0} = \left( \frac{p_0 + k h_1}{p_0 + k h_2} \right)^\gamma \implies 1 + \frac{k}{p_0} h_1 = \frac{\left( 1 + \frac{k}{p_0} h_1 \right)^\gamma}{\left( 1 + \frac{k}{p_0} h_2 \right)^\gamma} \implies \] |
| 65 | \[ \implies \left( 1 + \frac{k}{p_0} h_2 \right)^\gamma = \left( 1 + \frac{k}{p_0} h_1 \right)^{\gamma - 1} \] |
| 66 | |
| 67 | Com les pressions (i consegüent les diferències d'alçada) són molt petites, es pot fer la següent aproximació de Taylor de primer ordre respecte $h_i$: \[ \left( 1 + c \, h_i \right)^\alpha = 1 + \alpha \, c \, h_i + \mathcal{O}(h_i^2) \] |
| 68 | |
| 69 | Aleshores, obtenim finalment: \[ 1 + \gamma \frac{k}{p_0} h_2 = 1 + (\gamma - 1) \frac{k}{p_0} h_1 + \mathcal{O}(h_1^2) \implies \gamma h_2 = (\gamma - 1) h_1 + \mathcal{O}(h_1^2) \implies \] |
| 70 | \[ \implies h_2 = \left( 1 - \frac{1}{\gamma} \right) h_1 + \mathcal{O}(h_1^2) \] |
| 71 | |
| 72 | Un cop arribats a aquest punt podem fer la regressió lineal, on tindrem que la pendent de la recta serà $m = 1 - \dfrac{1}{\gamma}$, i per tant $\gamma = \dfrac{1}{1 - m}$. |
| 73 | |
| 74 | \begin{center} |
| 75 | \begin{minipage}{\textwidth} |
| 76 | \begin{multicols}{3} |
| 77 | \begin{center} |
| 78 | \pgfplotstabletypeset[ |
| 79 | sort, |
| 80 | sort cmp={int <}, |
| 81 | sort key=0, |
| 82 | columns/0/.style={column name=$h_1 \, (\si{\milli\meter})$}, |
| 83 | columns/1/.style={column name=$h_2 \, (\si{\milli\meter})$}] |
| 84 | {../data/ar.dat} |
| 85 | \captionof{table}{Valors obtinguts amb l'argó.} |
| 86 | \end{center} |
| 87 | |
| 88 | \columnbreak |
| 89 | |
| 90 | \begin{center} |
| 91 | \pgfplotstabletypeset[ |
| 92 | sort, |
| 93 | sort cmp={int <}, |
| 94 | sort key=0, |
| 95 | columns/0/.style={column name=$h_1 \, (\si{\milli\meter})$}, |
| 96 | columns/1/.style={column name=$h_2 \, (\si{\milli\meter})$}] |
| 97 | {../data/aire.dat} |
| 98 | \captionof{table}{Valors obtinguts amb l'aire.} |
| 99 | \end{center} |
| 100 | |
| 101 | \columnbreak |
| 102 | |
| 103 | \begin{center} |
| 104 | \pgfplotstabletypeset[ |
| 105 | sort, |
| 106 | sort cmp={int <}, |
| 107 | sort key=0, |
| 108 | columns/0/.style={column name=$h_1 \, (\si{\milli\meter})$}, |
| 109 | columns/1/.style={column name=$h_2 \, (\si{\milli\meter})$}] |
| 110 | {../data/co2.dat} |
| 111 | \captionof{table}{Valors obtinguts amb el diòxid de carboni.} |
| 112 | \end{center} |
| 113 | \end{multicols} |
| 114 | \end{minipage} |
| 115 | \end{center} |
| 116 | |
| 117 | La incertesa de totes les mesures és de $\delta(h_i) = \SI{2}{\milli\meter}$. |
| 118 | |
| 119 | \begin{center} |
| 120 | \centering |
| 121 | \vspace{-2em} |
| 122 | \input{../output/ar.tex} |
| 123 | \captionof{figure}{Gràfica de les dades experimentals i regressió de l'experiment amb l'argó. $\delta(m) = \SI{0.004}{\milli\meter}$} |
| 124 | \end{center} |
| 125 | |
| 126 | \begin{center} |
| 127 | \centering |
| 128 | \vspace{-2em} |
| 129 | \input{../output/aire.tex} |
| 130 | \captionof{figure}{Gràfica de les dades experimentals i regressió de l'experiment amb l'aire. $\delta(m) = \SI{0.008}{\milli\meter}$} |
| 131 | \end{center} |
| 132 | |
| 133 | \begin{center} |
| 134 | \centering |
| 135 | \vspace{-2em} |
| 136 | \input{../output/co2.tex} |
| 137 | \captionof{figure}{Gràfica de les dades experimentals i regressió de l'experiment amb el diòxid de carboni. $\delta(m) = \SI{0.009}{\milli\meter}$} |
| 138 | \end{center} |
| 139 | |
| 140 | Per calcular la incertesa en $\gamma$ podem aplicar la propagació d'errors: $\varepsilon(\gamma) = \varepsilon\left(\frac{1}{\gamma}\right) = \varepsilon\left(\frac{1}{1 - \gamma}\right) = \varepsilon(m) \implies \delta(\gamma) = \frac{\varepsilon(\gamma)}{|\gamma|} = \frac{\varepsilon(m)}{|\gamma|} = \frac{\delta(m)}{|m \gamma|} = \delta(m) \left| \frac{1 - m}{m} \right|$ |
| 141 | |
| 142 | Aleshores, obtenim els següents valors: |
| 143 | |
| 144 | \begin{center} |
| 145 | \begin{tabular}{rll} |
| 146 | \hline |
| 147 | Gas & $\gamma_{exp}$ & $\delta(\gamma_{exp})$ \\ |
| 148 | \hline |
| 149 | \hline |
| 150 | \ch{Ar} & $1.637$ & $0.006$ \\ |
| 151 | Aire & $1.37$ & $0.02$ \\ |
| 152 | \ch{CO_2} & $1.31$ & $0.03$ \\ |
| 153 | \hline |
| 154 | \end{tabular} |
| 155 | \end{center} |
| 156 | |
| 157 | \section{Conclusió} |
| 158 | |
| 159 | En el cas de l'argó i l'aire, la $\gamma_{exp}$ està dins de 2 vegades l'interval de confiança del valor teòric deduït a la secció 2, així que ambdós valors són compatibles. |
| 160 | |
| 161 | En el cas del diòxid del carboni, (Bhattacharjee) proposa el valor $1.289$ com a raó de calor específic. El valor experimental calculat és de $\gamma_{exp} = 1.31 \pm 0.03$, i com el valor de la taula cau dins de l'interval de confiança, ambdós són compatibles. |
| 162 | |
| 163 | \section{Bibliografia} |
| 164 | (Fermi, 1937): Fermi, Enrico. \textit{Thermodynamics}, Prentice-Hall Company, 1937. |
| 165 | |
| 166 | (Bhattacharjee): Bhattacharjee, S. \textit{The Expert System for Thermodynamics} \textless\url{www.thermofluids.net}\textgreater, San Diego State University. |
| 167 | |
| 168 | \end{document} |