avm99963 | 5a210c9 | 2021-01-21 13:00:04 +0100 | [diff] [blame^] | 1 | \documentclass[11pt,a4paper]{article} |
| 2 | \usepackage[utf8x]{inputenc} |
| 3 | \usepackage[catalan]{babel} |
| 4 | \usepackage{fancyhdr} |
| 5 | \usepackage{graphicx} |
| 6 | \usepackage[labelfont=bf]{caption} |
| 7 | \usepackage{siunitx} |
| 8 | \usepackage{geometry} |
| 9 | \geometry{top=25mm} |
| 10 | \usepackage{amsmath} |
| 11 | \usepackage{booktabs} |
| 12 | \usepackage{chemformula} |
| 13 | \usepackage{multicol} |
| 14 | %\usepackage{hyperref} %@TODO: Enable later |
| 15 | |
| 16 | \usepackage{pgfplotstable} |
| 17 | \pgfplotsset{compat=1.16} |
| 18 | \pgfplotstableset{ |
| 19 | empty cells with={--}, % replace empty cells with ’--’ |
| 20 | every head row/.style={before row=\toprule,after row=\midrule}, |
| 21 | every last row/.style={after row=\bottomrule}%, |
| 22 | %every even row/.style={ |
| 23 | %before row={\rowcolor[gray]{0.9}}}, % Add this for stylish tables ;) |
| 24 | %begin table=\begin{longtable}, |
| 25 | %end table=\end{longtable} |
| 26 | } |
| 27 | |
| 28 | \setlength{\parskip}{1em} |
| 29 | |
| 30 | \pagestyle{fancy} |
| 31 | \fancyhf{} |
| 32 | \rhead{Adrià Vilanova Martínez} |
| 33 | \lhead{Pràctica 9} |
| 34 | \rfoot{\thepage} |
| 35 | |
| 36 | %%%% Title %%%% |
| 37 | \title{\vspace{-2ex}Pràctica 9. Determinació de la conductivitat tèrmica d'un metall\vspace{-2ex}} |
| 38 | \author{Adrià Vilanova Martínez (T1B)\vspace{-2ex} } |
| 39 | \date{Tardor 2020} |
| 40 | |
| 41 | \begin{document} |
| 42 | \maketitle |
| 43 | |
| 44 | \section{Objectiu de la pràctica} |
| 45 | L'objectiu és determinar la conductivitat tèrmica d'un metall. Això es farà escalfant dues barres de metalls diferents per un extrem. A partir de les equacions de difusió de calor i del fet que coneixem la conductivitat tèrmica d'un dels metalls, es deduirà amb les dades obtingudes d'un tercer de l'experiment la conductivitat tèrmica de l'altre metall. |
| 46 | |
| 47 | El tercer ha realitzat mesures de la temperatura a diferents punts de la barra a diferents moments. Després d'un temps, en un estat estacionari, ha fet mesures més precises de la temperatura a més punts de la barra. Per ser precís, realment el que ha mesurat el tercer no és la temperatura directament, sinó el voltatge d'un termoparell, que és una propietat termomètrica a partir de la qual es pot obtenir la temperatura, a partir del calibratge del termoparell que també ha fet el tercer. |
| 48 | |
| 49 | La descripció completa i detallada de l'experiment es pot trobar al Guió de Pràctiques de Termodinàmica. |
| 50 | |
| 51 | \section{Tractament de dades} |
| 52 | A partir del calibratge mesurat pel tercer ($\varepsilon = a t + b t^2$ on $a= (3.72 \pm 0.06) \cdot 10^{-2} \, \si{\milli\volt\per\celsius}$, $b= (2.8 \pm 0.6) \cdot 10^{-5} \, \si{\milli\volt\per\celsius\squared}$) s'obtenen els següents valors de la temperatura en funció del temps i la distància al forn de cada vareta: |
| 53 | |
| 54 | \end{document} |