avm99963 | 98eb6f0 | 2021-04-16 15:53:14 +0200 | [diff] [blame^] | 1 | % !TEX root = main.tex |
| 2 | \chapter{Electrostàtica en dielèctrics} |
| 3 | |
| 4 | \section{Introducció} |
| 5 | |
| 6 | \begin{defi} |
| 7 | Depenent de com es comporten en presència d'un camp elèctric, els materials es poden dividir entre: |
| 8 | \begin{itemize} |
| 9 | \item \underline{Materials dielèctrics}: les seves càrregues, sota l'acció d'una força elèctrica, pateixen desplacaments petits respecte l'equilibri. |
| 10 | |
| 11 | \item \underline{Materials conductors}: part de les seves càrregues, sota l'acció d'una força elèctrica, poden moure's gairebé lliurement per tot el material. |
| 12 | \end{itemize} |
| 13 | \end{defi} |
| 14 | |
| 15 | \begin{defi} |
| 16 | Quan un medi s'introdueix en un camp elèctric té lloc el fenòmen de la polarització. En funció dels tipus de molècules que els constitueixen, podem dividir els medis en: |
| 17 | \begin{enumerate} |
| 18 | \item \underline{Dielèctrics de molècules no polars}: el moment dipolar per a cada molècula és nul. |
| 19 | |
| 20 | \item \underline{Dielèctrics de molècules polars}: cada molècula presenta un moment dipolar $\vec{p}_0 \neq 0$, però la seva distribució a l'atzar fa que el moment dipolar total sigui nul. |
| 21 | \end{enumerate} |
| 22 | \end{defi} |
| 23 | |
| 24 | \begin{defi} |
| 25 | Quan un material està sotmès a un camp elèctric poden tenir lloc els següents fenòmens: |
| 26 | \begin{enumerate} |
| 27 | \item \underline{Polarització electrònica}: en una molècula on el centre de càrrega positiva i negativa coincideixen, en aplicar el camp elèctric els dos es separen i apareix un moment dipolar no nul. |
| 28 | |
| 29 | \item \underline{Polarització iònica}: en una molècula no polar que consisteixi d'enllaços iònics, si els àtoms estan diferentment carregats poden apropar-se/allunyar-se depenent del camp elèctric, i donar un moment dipolar no nul. |
| 30 | |
| 31 | \item \underline{Polarització dipolar}: un dielèctric de molècules polars es polaritzarà sota l'acció d'un camp elèctric ja que les molècules tendiran a dirigir-se en el sentit del camp. |
| 32 | \end{enumerate} |
| 33 | \end{defi} |
| 34 | |
| 35 | \begin{defi}[Vector polarització] |
| 36 | El vector polarització $\vec{P}$ es defineix com el moment dipolar per unitat de volum: |
| 37 | \[ \vec{P} := \frac{\dif p}{\dif v}. \] |
| 38 | \end{defi} |
| 39 | |
| 40 | \begin{prop} |
| 41 | El potencial creat per un medi polaritzat és: |
| 42 | \[ V(P) = \frac{1}{4 \pi \varepsilon_0} \int_V \frac{\vec{P} \cdot \vec{r}}{r^3} \dif v. \] |
| 43 | \end{prop} |
| 44 | |
| 45 | \begin{prop} |
| 46 | En comptes d'utilitzar l'expressió anterior, podem expressar la polarització com si fos una densitat de càrrega de la següent manera: |
| 47 | \[ \begin{cases} |
| 48 | \sigma_P = \vec{P} \cdot \vec{n}, \\ |
| 49 | \rho_P = - \div \vec{P}. |
| 50 | \end{cases} \] |
| 51 | i calcular el potencial i el camp considerant les càrregues pures i les de polarització: |
| 52 | \[ \begin{cases} |
| 53 | \displaystyle V = \frac{1}{4 \pi \varepsilon_0} \left( \int_V \frac{\rho + \rho_P}{r} \dif v + \int_S \frac{\sigma + \sigma_P}{r} \dif s \right), \\ |
| 54 | \displaystyle \vec{E} = \frac{1}{4 \pi \varepsilon_0} \left( \int_V \frac{(\rho + \rho_P) \vec{r}}{r^3} \dif v + \int_S \frac{(\sigma + \sigma_P) \vec{r}}{r^3} \dif s \right). |
| 55 | \end{cases} \] |
| 56 | |
| 57 | Sempre es té que la càrrega de polarització és nul·la: |
| 58 | \[ Q_P = \int_V \rho_P \dif v + \int_S \sigma_P \dif s = 0. \] |
| 59 | \end{prop} |
| 60 | |
| 61 | \section{Equacions fonamentals en medis dielèctrics} |
| 62 | |
| 63 | \begin{defi} |
| 64 | El vector desplaçament és: |
| 65 | \[ \vec{D} := \varepsilon_0 \vec{E} + \vec{P}. \] |
| 66 | \end{defi} |
| 67 | |
| 68 | \begin{prop} |
| 69 | Les equacions fonamentals en medis dielèctrics són les següents: |
| 70 | \begin{align*} |
| 71 | \oint_S \vec{D} \vec{\dif S} &= Q_i & \oint_C \vec{E} \vec{\dif l} &= 0 \\ |
| 72 | \div \vec{D} &= \rho & \curl \vec{E} &= 0 \\ |
| 73 | \vec{n} \cdot (\vec{D_2} - \vec{D_1}) &= \sigma & \vec{n} \cross (\vec{E_2} - \vec{E_1}) &= 0 |
| 74 | \end{align*} |
| 75 | \end{prop} |
| 76 | |
| 77 | \section{Susceptibilitat elèctrica i permititivat} |
| 78 | |
| 79 | \begin{defi} |
| 80 | Per poder determinar les densitats de càrrega de polarització necessitem saber el valor de $\vec{P}$, i per això necessitem saber quina relació hi ha entre $\vec{P}$ i $\vec{E}_{ext}$. Per això, dividim els materials en diferents grups segons la relació: |
| 81 | |
| 82 | \begin{enumerate} |
| 83 | \item \underline{Polarització permanent}: materials que encara amb absència de camp elèctrics presenten una polarització. |
| 84 | |
| 85 | \item \underline{Dielèctrics no lineals}: Relació entre $\vec{P}$ i $\vec{E}$ no lineal: |
| 86 | \[ P_i = \sum_{j = 1}^3 \alpha_{ij} E_j + \sum_{j = 1}^3 \sum_{k = 1}^3 \beta_{ijk} E_j E_k + \cdots. \] |
| 87 | |
| 88 | \item \underline{Dielèctrics lineals:} Relació entre $\vec{P}$ i $\vec{E}$ lineal: |
| 89 | \[ P_i = \varepsilon_0 \sum_{j = 1}^3 \chi_{ij} E_j. \] |
| 90 | Definim $\TT{\chi}$ com el tensor de susceptibilitat elèctrica, que pot dependre de la posició i de la direcció del camp. |
| 91 | |
| 92 | \item \underline{Dielèctrics lineals i isòtrops:} Dielèctric lineal en què la polarització no depèn de la direcció del camp, i per tant: |
| 93 | \[ \vec{P} = \varepsilon_0 \chi \vec{E}, \quad \chi \in \mathbb{R}^+. \] |
| 94 | \end{enumerate} |
| 95 | \end{defi} |
| 96 | |
| 97 | \begin{defi} |
| 98 | En un dielèctric LI (lineal i isotròpic) podem definir: |
| 99 | \begin{itemize} |
| 100 | \item \underline{Permitivitat relativa}: $\varepsilon_r := 1 + \chi$. |
| 101 | \item \underline{Permitivitat}: $\varepsilon := \varepsilon_0 \varepsilon_r$. |
| 102 | \end{itemize} |
| 103 | \end{defi} |
| 104 | |
| 105 | \begin{prop} |
| 106 | En un dielèctric LI tenim: |
| 107 | \[ \vec{D} = \varepsilon_0 \vec{E} + \vec{P} = \varepsilon_0 (1 + \chi) \vec{E} = \varepsilon_0 \varepsilon_r \vec{E} = \varepsilon \vec{E}. \] |
| 108 | \end{prop} |
| 109 | |
| 110 | \section{Equacions fonamentals en dielèctrics lineals i isòtrops} |
| 111 | |
| 112 | \begin{prop} |
| 113 | En medis LI les equacions fonamentals generals per dielèctrics es particularitzen així: |
| 114 | \begin{align*} |
| 115 | \curl \vec{E} &= 0, \\ |
| 116 | \div (\varepsilon \vec{E}) &= \rho, \\ |
| 117 | \vec{n} \cross (\vec{E}_2 - \vec{E}_1) &= 0, \\ |
| 118 | \vec{n} \cdot (\varepsilon_2 \vec{E_2} - \varepsilon_1 \vec{E_1}) &= \sigma. |
| 119 | \end{align*} |
| 120 | \end{prop} |
| 121 | |
| 122 | \begin{obs} |
| 123 | Si el dielèctric a més de lineal i isòtrop és homogeni, la segona equació es pot expressar de la següent manera: |
| 124 | \[ \div \vec{E} = \frac{\rho}{\varepsilon}. \] |
| 125 | \end{obs} |