avm99963 | c3f2140 | 2020-12-02 16:14:01 +0100 | [diff] [blame^] | 1 | \documentclass[11pt,a4paper]{article} |
| 2 | \usepackage[utf8x]{inputenc} |
| 3 | \usepackage[catalan]{babel} |
| 4 | \usepackage{fancyhdr} |
| 5 | \usepackage{graphicx} |
| 6 | \usepackage[labelfont=bf]{caption} |
| 7 | \usepackage{siunitx} |
| 8 | \usepackage{geometry} |
| 9 | \geometry{top=25mm} |
| 10 | \usepackage{amsmath} |
| 11 | \usepackage{booktabs} |
| 12 | \usepackage{chemformula} |
| 13 | \usepackage{multicol} |
| 14 | \usepackage{hyperref} |
| 15 | |
| 16 | \usepackage{pgfplotstable} |
| 17 | \pgfplotsset{compat=1.16} |
| 18 | \pgfplotstableset{ |
| 19 | empty cells with={--}, % replace empty cells with ’--’ |
| 20 | every head row/.style={before row=\toprule,after row=\midrule}, |
| 21 | every last row/.style={after row=\bottomrule}%, |
| 22 | %every even row/.style={ |
| 23 | %before row={\rowcolor[gray]{0.9}}}, % Add this for stylish tables ;) |
| 24 | %begin table=\begin{longtable}, |
| 25 | %end table=\end{longtable} |
| 26 | } |
| 27 | |
| 28 | \setlength{\parskip}{1em} |
| 29 | |
| 30 | \pagestyle{fancy} |
| 31 | \fancyhf{} |
| 32 | \rhead{Adrià Vilanova Martínez} |
| 33 | \lhead{Pràctica 2} |
| 34 | \rfoot{\thepage} |
| 35 | |
| 36 | %%%% Title %%%% |
| 37 | \title{\vspace{-2ex}Pràctica 2. Mesura de la calor latent de vaporització de l'aigua\vspace{-2ex}} |
| 38 | \author{Adrià Vilanova Martínez (T1B)\vspace{-2ex} } |
| 39 | \date{Tardor 2020} |
| 40 | |
| 41 | \begin{document} |
| 42 | \maketitle |
| 43 | |
| 44 | \section{Objectiu de la pràctica} |
| 45 | L'objectiu és mesurar la calor latent de vaporització de l'aigua, és a dir, mesurar l'energia que ha d'absorbir per mol per tal de canviar de fase líquida a gaseosa. |
| 46 | |
| 47 | Per realitzar això, un tercer ha realitzat l'experiment descrit a la següent secció, i en aquest informe s'analitzaran les dades recollides (corresponents a la sèrie 3). |
| 48 | |
| 49 | \section{Procediment experimental} |
| 50 | El procediment experimental està explicat en detall al Guió de Pràctiques. |
| 51 | |
| 52 | En resum, l'experiment consisteix en el següent: una resistència dissipa calor per l'efecte Joule. Tot i que part d'aquest calor es perd, l'altra part s'absorveix per l'aigua, fet que fa que s'evapori. El vapor es desplaça fins a un tub condensador, fet que fa que es condensi i es reculli en un matràs. A partir de la massa d'aigua que ha caigut al matràs, es pot saber la quantitat d'aigua que s'ha evaporat (que s'aproximarà que és la mateixa). |
| 53 | |
| 54 | \section{Desenvolupament} |
| 55 | A partir de les dades subministrades (taula \ref{dades_originals}), es pot calcular la potència dissipada per la resistència $P$ i aproximar la velocitat d'evaporació de massa $\dot{m}(t)$. Això es fa mitjançant les següents expressions: |
| 56 | \begin{equation} |
| 57 | \label{eq:expressions} |
| 58 | \begin{cases} |
| 59 | P = VI \\ |
| 60 | \dot{m}(t) = \dfrac{dm}{dt} \approx \dfrac{\Delta m}{\Delta t} |
| 61 | \end{cases} |
| 62 | \end{equation} |
| 63 | on $V$ i $I$ són el voltatge i intensitat mesurats i $\Delta m$ és la variació de massa en el matràs durant un interval de temps $\Delta t$ donat. |
| 64 | |
| 65 | Segons les dades subministrades, les incerteses en les dades són les següents: \begin{equation} |
| 66 | \label{eq:incerteses} |
| 67 | \begin{cases} |
| 68 | \delta V = \SI{0.1}{\volt} \\ |
| 69 | \delta I = \SI{0.01}{\ampere} \\ |
| 70 | \delta m = \SI{0.01}{\gram} |
| 71 | \end{cases} |
| 72 | \end{equation} |
| 73 | |
| 74 | En el cas del temps s'ha pres la incertesa $\delta(\Delta t) = \SI{1}{\second}$, ja que a les dades no s'ha especificat explícitament cap valor de la incertesa. Aquest valor és la incertesa implícita associada a les dades, donat que la resolució és com a màxim d'un segon. |
| 75 | |
| 76 | A partir de les expressions de \eqref{eq:expressions}, es poden determinar les incerteses de $P$ i $\dot{m}(t)$: |
| 77 | \begin{equation} |
| 78 | \label{eq:incerteses_expressions} |
| 79 | \begin{cases} |
| 80 | \varepsilon_P = \varepsilon_V + \varepsilon_I \implies \delta P = |P| ( \varepsilon_V + \varepsilon_I ) \\ |
| 81 | \varepsilon_{\dot{m}} = \varepsilon_{\Delta m} + \varepsilon_{\Delta t} \implies \delta \dot{m} = |\dot{m}| ( \varepsilon_{\Delta m} + \varepsilon_{\Delta t} ) \\ |
| 82 | \end{cases} |
| 83 | \end{equation} |
| 84 | on $\varepsilon_{f}$ és la incertesa relativa del valor $f$. |
| 85 | |
| 86 | Es calcula $\Delta m$ com la diferència entre la massa final al matràs i la inicial (que són les mesures que s'han enregistrat), així que es considera la incertesa de $\Delta m$ com $\delta (\Delta m) = 2 \cdot \delta m$. |
| 87 | |
| 88 | Les dades originals i els valors processats són, doncs, les següents: |
| 89 | |
| 90 | \begin{center} |
| 91 | \centering |
| 92 | \begin{tabular}{ccccc} |
| 93 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 94 | Mesura & $V \, (\si{\volt})$ & $I \, (\si{\ampere})$ & Massa acumulada $m_a \, (\si{\gram})$ & $\Delta t \, (\si{\second})$ \\ |
| 95 | \hline |
| 96 | 1 & 133.1 & 2.58 & 12.22 & 111 \\ |
| 97 | 2 & 122.3 & 2.29 & 21.79 & 111 \\ |
| 98 | 3 & 121.9 & 2.28 & 34.62 & 149 \\ |
| 99 | 4 & 104.6 & 1.94 & 45.20 & 200 \\ |
| 100 | 5 & 89.1 & 1.66 & 51.96 & 241 \\ |
| 101 | 6 & 75.3 & 1.40 & 57.86 & 603 \\ |
| 102 | 7 & 61.7 & 1.13 & 57.91 & 900 \\ |
| 103 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 104 | \end{tabular} |
| 105 | |
| 106 | \captionof{table}{Dades subministrades.} |
| 107 | \label{dades_originals} |
| 108 | \end{center} |
| 109 | |
| 110 | \begin{center} |
| 111 | \centering |
| 112 | \begin{tabular}{ccccccc} |
| 113 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 114 | Mesura & $\Delta m \, (\si{\gram})$ & $\delta (\Delta m) \, (\si{\gram})$ & $P \, (\si{\watt})$ & $\delta P \, (\si{\watt})$ & $\dot{m} \, (\si{\gram\per\second})$ & $\delta \dot{m} \, (\si{\gram\per\second})$ \\ |
| 115 | \hline |
| 116 | 1 & 12.22 & 0.02 & 343.4 & 1.6 & 0.1101 & 0.0012 \\ |
| 117 | 2 & 9.57 & 0.02 & 280.1 & 1.5 & 0.0862 & 0.0010 \\ |
| 118 | 3 & 12.83 & 0.02 & 277.9 & 1.4 & 0.0861 & 0.0007 \\ |
| 119 | 4 & 10.58 & 0.02 & 202.9 & 1.2 & 0.0529 & 0.0003 \\ |
| 120 | 5 & 6.76 & 0.02 & 147.9 & 1.1 & 0.0281 & 0.0002 \\ |
| 121 | 6 & 5.90 & 0.02 & 105.4 & 0.9 & 0.00978 & 0.00004 \\ |
| 122 | 7 & 0.05 & 0.02 & 69.7 & 0.7 & 0.00006 & 0.00002 \\ |
| 123 | \specialrule{.1em}{.05em}{.05em} |
| 124 | \end{tabular} |
| 125 | |
| 126 | \captionof{table}{Valors processats.} |
| 127 | \label{dades_originals} |
| 128 | \end{center} |
| 129 | |
| 130 | Seguint el desenvolupament teòric del Guió de Pràctiques, s'arriba a la següent relació: |
| 131 | \begin{equation} |
| 132 | \label{eq:regressio} |
| 133 | P = \dot{m} L + \dot{Q} |
| 134 | \end{equation} |
| 135 | on $\dot{Q}$ són les pèrdues de calor per unitat de temps. |
| 136 | |
| 137 | Aleshores, es pot fer una regressió lineal de \eqref{eq:regressio} per obtenir el valor de $L$. |
| 138 | |
| 139 | \begin{center} |
| 140 | \centering |
| 141 | \vspace{-2em} |
| 142 | \input{../output/graph.tex} |
| 143 | \captionof{figure}{Gràfica de les dades amb la regressió lineal. A l'hora de fer la regressió lineal s'ha ignorat la mesura 7, donat que és un outlier.} |
| 144 | \end{center} |
| 145 | |
| 146 | El valor de $L$ obtingut, amb la incertesa estadística calculada pel gnuplot, és: |
| 147 | \begin{equation} |
| 148 | L = (2330 \pm 40) \, \si{\joule\per\gram} |
| 149 | \end{equation} |
| 150 | |
| 151 | \section{Conclusió} |
| 152 | S'ha obtingut el valor de la calor latent de vaporització de l'aigua com $L = (2330 \pm 40) \, \si{\joule\per\gram}$. Segons (Cox, J. D. et al.) aquest valor és de $\SI{2257}{\joule\per\gram}$, que entra dins de dues vegades l'interval de confiança del valor experimental trobat. Així doncs, ambdues mesures són compatibles. |
| 153 | |
| 154 | \section{Bibliografia} |
| 155 | (Cox, J. D. et al.): Cox, J. D., Wagman, D. D., and Medvedev, V. A., \textit{CODATA Key Values for Thermodynamics}, Hemisphere Publishing Corp., New York, 1989. |
| 156 | |
| 157 | \end{document} |