blob: 53f5648bc6bb143e3db56abc01e34d3f22db3382 [file] [log] [blame]
avm99963326985b2020-10-27 12:45:45 +01001\documentclass[11pt,a4paper]{article}
2\usepackage[utf8x]{inputenc}
3\usepackage[catalan]{babel}
4\usepackage{fancyhdr}
5\usepackage{graphicx}
6\usepackage[labelfont=bf]{caption}
7\usepackage{siunitx}
8\usepackage{geometry}
9\geometry{top=25mm}
10\usepackage{amsmath}
11\usepackage{booktabs}
12
13\usepackage{pgfplotstable}
14\pgfplotsset{compat=1.16}
15\pgfplotstableset{
16empty cells with={--}, % replace empty cells with ’--’
17every head row/.style={before row=\toprule,after row=\midrule},
18every last row/.style={after row=\bottomrule}%,
19%every even row/.style={
20%before row={\rowcolor[gray]{0.9}}}, % Add this for stylish tables ;)
21%begin table=\begin{longtable},
22%end table=\end{longtable}
23}
24
25\setlength{\parskip}{1em}
26
27\pagestyle{fancy}
28\fancyhf{}
29\rhead{Adrià Vilanova Martínez}
30\lhead{Pràctica 3}
31\rfoot{\thepage}
32
33%%%% Title %%%%
34\title{\vspace{-2ex}Pràctica 3. Equivalent mecànic de la calor\vspace{-2ex}}
35\author{Adrià Vilanova Martínez (T1B)\vspace{-2ex} }
36\date{Tardor 2020}
37
38\begin{document}
39 \maketitle
40
41 \section{Objectiu de la pràctica}
42 L'objectiu de la pràctica és comprovar l'equivalència entre el treball mecànic i la calor. Això es fa analitzant les dades que resulten de realitzar l'experiment 3 descrit a la guia de les pràctiques de Termodinàmica.
43
44 \section{Gràfiques de les dades}
45
46 \begin{center}
47 \centering
48 \vspace{-2em}
49 \input{../output/exp3/fase1.tex}
50 \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura durant 300 segons al laboratori abans de començar l'experiment.}
51 \end{center}
52
53 \begin{center}
54 \centering
55 \vspace{-2em}
56 \input{../output/exp3/fase2_5kg_lent.tex}
57 \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 1 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{5}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{264}{\s}$.}
58 \end{center}
59
60 \begin{center}
61 \centering
62 \vspace{-2em}
63 \input{../output/exp3/fase2_5kg_rapid.tex}
64 \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 2 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{5}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{68}{\s}$.}
65 \end{center}
66
67 \begin{center}
68 \centering
69 \vspace{-2em}
70 \input{../output/exp4/fase2_1kg_rapid.tex}
71 \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 3 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{1}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{106}{\s}$.}
72 \end{center}
73
74 \begin{center}
75 \centering
76 \vspace{-2em}
77 \input{../output/exp4/fase2_5kg_rapid.tex}
78 \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 4 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{5}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{84}{\s}$.}
79 \end{center}
80
81 \section{Obtenció del calor específic del cilindre}
82 Per tal de trobar el calor específic del cilindre de llautó es calcula el calor que el treball mecànic de la força de fregament hauria transferit a la barra per tal que s'escalfi. Això es fa a partir de la següent fòrmula: \[ W = 2 \pi r n F_R \] on $2 \pi r$ és el perímetre d'una secció transversal del cilindre, $n = 200$ és el nombre de girs complets que fa el cilindre, i $F_R$ és la força de fregament, que es pot calcular com \[ F_R = F_G - F_D \] on $F_G = Mg$ és el pes del bloc lligat al final de la cinta.
83
84 Aleshores, a partir d'aquests valors i la diferència de temperatures inicial i final, $\Delta T$, es calcula la capacitat calorífica total: \[ C_{tot} = \frac{2 \pi r n (M g - F_D)}{\Delta T} \implies M g - F_D = \frac{C_{tot}}{K} \Delta T \] on $K = 2 \pi r n$.
85
86 Fent una regressió lineal de la relació entre $Mg - F_D$ i $\Delta T$ es pot estimar el valor de $\frac{C_{tot}}{K}$.
87
88 \begin{center}
89 \pgfplotstabletypeset[
90 columns/0/.style={column name=$i$},
91 columns/1/.style={column name=$M_i \, (\si{\kilogram})$},
92 columns/2/.style={column name=$F_{D_i} \, (\si{\newton})$},
93 columns/3/.style={column name=$M_i g - F_{D_i} \, (\si{\newton})$, precision=0},
94 columns/4/.style={column name=$\Delta T_i \, (\si{\celsius})$}]
95 {table.txt}
96 \captionof{table}{Valors obtinguts cada vegada que s'ha executat l'experiment.}
97 \end{center}
98
99 S'ha suposat que la incertesa en $M_i$ és menyspreable, que l'incertesa de les $F_D$ és de $\SI{2}{\newton}$ i que la incertesa de les $\Delta T$ és de $2 \cdot 0.2 = \SI{0.4}{\celsius}$.
100
101 \begin{center}
102 \centering
103 \vspace{-2em}
104 \input{../output/regressio.tex}
105 \captionof{figure}{Gràfica que mostra la regressió lineal.}
106 \end{center}
107
108 Així doncs, $C_{tot} \approx K \cdot 8.2 \approx \SI{232.4}{\joule \per \celsius} = \SI{232.4}{\joule \per \kelvin}$.
109
110 Un cop calculada l'aproximació de la capacitat calorífica total del cilindre, s'ha de treure la contribució de la cinta i el termòmetre, que s'estima és $C' = \SI{8}{\joule \per \kelvin}$. Aleshores, la capacitat calorífica del cilindre serà: \[ c = \frac{1}{m} (C_{tot} - C') \approx \SI{400}{\joule \per \kelvin \per \kilogram} \] on $m = \SI{0.63}{\kilogram}$ és la massa del cilindre.
111
112 Segons el fit que fa gnuplot, la incertesa de $\frac{C_{tot}}{K}$ és de $\SI{1}{\joule \per \kelvin\squared}$, i per tant la incertesa de $c$ és de $1 \cdot \frac{K}{m} \approx \SI{40}{\joule \per \kelvin \per \kilogram}$.
113
114 \section{Conclusió}
115
116 A partir d'una regressió lineal ben ajustada ($r = 0.98$) s'ha determinat que existeix la capacitat calorífica del cilindre de llautó: $c_{exp} = (400 \pm 40) \si{\joule \per \kelvin \per \kilogram}$.
117
118 Segons (Tipler, 1999) la capacitat calorífica del llautó és de $c = \SI{386}{\joule \per \kelvin \per \kilogram}$, que cau dins de l'interval de confiança del valor que s'ha obtingut experimentalment, així que ambdós valors són compatibles.
119
120 \section{Bibliografia}
121
122 (Tipler, 1999): Tipler, Paul A. \textit{Physics for Scientists and Engineers, 4th ed.}, W.H. Freeman, 1999.
123
124\end{document}