avm99963 | 326985b | 2020-10-27 12:45:45 +0100 | [diff] [blame^] | 1 | \documentclass[11pt,a4paper]{article} |
| 2 | \usepackage[utf8x]{inputenc} |
| 3 | \usepackage[catalan]{babel} |
| 4 | \usepackage{fancyhdr} |
| 5 | \usepackage{graphicx} |
| 6 | \usepackage[labelfont=bf]{caption} |
| 7 | \usepackage{siunitx} |
| 8 | \usepackage{geometry} |
| 9 | \geometry{top=25mm} |
| 10 | \usepackage{amsmath} |
| 11 | \usepackage{booktabs} |
| 12 | |
| 13 | \usepackage{pgfplotstable} |
| 14 | \pgfplotsset{compat=1.16} |
| 15 | \pgfplotstableset{ |
| 16 | empty cells with={--}, % replace empty cells with ’--’ |
| 17 | every head row/.style={before row=\toprule,after row=\midrule}, |
| 18 | every last row/.style={after row=\bottomrule}%, |
| 19 | %every even row/.style={ |
| 20 | %before row={\rowcolor[gray]{0.9}}}, % Add this for stylish tables ;) |
| 21 | %begin table=\begin{longtable}, |
| 22 | %end table=\end{longtable} |
| 23 | } |
| 24 | |
| 25 | \setlength{\parskip}{1em} |
| 26 | |
| 27 | \pagestyle{fancy} |
| 28 | \fancyhf{} |
| 29 | \rhead{Adrià Vilanova Martínez} |
| 30 | \lhead{Pràctica 3} |
| 31 | \rfoot{\thepage} |
| 32 | |
| 33 | %%%% Title %%%% |
| 34 | \title{\vspace{-2ex}Pràctica 3. Equivalent mecànic de la calor\vspace{-2ex}} |
| 35 | \author{Adrià Vilanova Martínez (T1B)\vspace{-2ex} } |
| 36 | \date{Tardor 2020} |
| 37 | |
| 38 | \begin{document} |
| 39 | \maketitle |
| 40 | |
| 41 | \section{Objectiu de la pràctica} |
| 42 | L'objectiu de la pràctica és comprovar l'equivalència entre el treball mecànic i la calor. Això es fa analitzant les dades que resulten de realitzar l'experiment 3 descrit a la guia de les pràctiques de Termodinàmica. |
| 43 | |
| 44 | \section{Gràfiques de les dades} |
| 45 | |
| 46 | \begin{center} |
| 47 | \centering |
| 48 | \vspace{-2em} |
| 49 | \input{../output/exp3/fase1.tex} |
| 50 | \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura durant 300 segons al laboratori abans de començar l'experiment.} |
| 51 | \end{center} |
| 52 | |
| 53 | \begin{center} |
| 54 | \centering |
| 55 | \vspace{-2em} |
| 56 | \input{../output/exp3/fase2_5kg_lent.tex} |
| 57 | \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 1 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{5}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{264}{\s}$.} |
| 58 | \end{center} |
| 59 | |
| 60 | \begin{center} |
| 61 | \centering |
| 62 | \vspace{-2em} |
| 63 | \input{../output/exp3/fase2_5kg_rapid.tex} |
| 64 | \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 2 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{5}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{68}{\s}$.} |
| 65 | \end{center} |
| 66 | |
| 67 | \begin{center} |
| 68 | \centering |
| 69 | \vspace{-2em} |
| 70 | \input{../output/exp4/fase2_1kg_rapid.tex} |
| 71 | \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 3 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{1}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{106}{\s}$.} |
| 72 | \end{center} |
| 73 | |
| 74 | \begin{center} |
| 75 | \centering |
| 76 | \vspace{-2em} |
| 77 | \input{../output/exp4/fase2_5kg_rapid.tex} |
| 78 | \captionof{figure}{Gràfica que mostra l'evolució de la temperatura abans, durant i després de la realització nº 4 de l'experiment quan la massa que penja és de $M = \SI{5}{\kg}$ i es gira la maneta uniformement 200 cops durant $t = \SI{84}{\s}$.} |
| 79 | \end{center} |
| 80 | |
| 81 | \section{Obtenció del calor específic del cilindre} |
| 82 | Per tal de trobar el calor específic del cilindre de llautó es calcula el calor que el treball mecànic de la força de fregament hauria transferit a la barra per tal que s'escalfi. Això es fa a partir de la següent fòrmula: \[ W = 2 \pi r n F_R \] on $2 \pi r$ és el perímetre d'una secció transversal del cilindre, $n = 200$ és el nombre de girs complets que fa el cilindre, i $F_R$ és la força de fregament, que es pot calcular com \[ F_R = F_G - F_D \] on $F_G = Mg$ és el pes del bloc lligat al final de la cinta. |
| 83 | |
| 84 | Aleshores, a partir d'aquests valors i la diferència de temperatures inicial i final, $\Delta T$, es calcula la capacitat calorífica total: \[ C_{tot} = \frac{2 \pi r n (M g - F_D)}{\Delta T} \implies M g - F_D = \frac{C_{tot}}{K} \Delta T \] on $K = 2 \pi r n$. |
| 85 | |
| 86 | Fent una regressió lineal de la relació entre $Mg - F_D$ i $\Delta T$ es pot estimar el valor de $\frac{C_{tot}}{K}$. |
| 87 | |
| 88 | \begin{center} |
| 89 | \pgfplotstabletypeset[ |
| 90 | columns/0/.style={column name=$i$}, |
| 91 | columns/1/.style={column name=$M_i \, (\si{\kilogram})$}, |
| 92 | columns/2/.style={column name=$F_{D_i} \, (\si{\newton})$}, |
| 93 | columns/3/.style={column name=$M_i g - F_{D_i} \, (\si{\newton})$, precision=0}, |
| 94 | columns/4/.style={column name=$\Delta T_i \, (\si{\celsius})$}] |
| 95 | {table.txt} |
| 96 | \captionof{table}{Valors obtinguts cada vegada que s'ha executat l'experiment.} |
| 97 | \end{center} |
| 98 | |
| 99 | S'ha suposat que la incertesa en $M_i$ és menyspreable, que l'incertesa de les $F_D$ és de $\SI{2}{\newton}$ i que la incertesa de les $\Delta T$ és de $2 \cdot 0.2 = \SI{0.4}{\celsius}$. |
| 100 | |
| 101 | \begin{center} |
| 102 | \centering |
| 103 | \vspace{-2em} |
| 104 | \input{../output/regressio.tex} |
| 105 | \captionof{figure}{Gràfica que mostra la regressió lineal.} |
| 106 | \end{center} |
| 107 | |
| 108 | Així doncs, $C_{tot} \approx K \cdot 8.2 \approx \SI{232.4}{\joule \per \celsius} = \SI{232.4}{\joule \per \kelvin}$. |
| 109 | |
| 110 | Un cop calculada l'aproximació de la capacitat calorífica total del cilindre, s'ha de treure la contribució de la cinta i el termòmetre, que s'estima és $C' = \SI{8}{\joule \per \kelvin}$. Aleshores, la capacitat calorífica del cilindre serà: \[ c = \frac{1}{m} (C_{tot} - C') \approx \SI{400}{\joule \per \kelvin \per \kilogram} \] on $m = \SI{0.63}{\kilogram}$ és la massa del cilindre. |
| 111 | |
| 112 | Segons el fit que fa gnuplot, la incertesa de $\frac{C_{tot}}{K}$ és de $\SI{1}{\joule \per \kelvin\squared}$, i per tant la incertesa de $c$ és de $1 \cdot \frac{K}{m} \approx \SI{40}{\joule \per \kelvin \per \kilogram}$. |
| 113 | |
| 114 | \section{Conclusió} |
| 115 | |
| 116 | A partir d'una regressió lineal ben ajustada ($r = 0.98$) s'ha determinat que existeix la capacitat calorífica del cilindre de llautó: $c_{exp} = (400 \pm 40) \si{\joule \per \kelvin \per \kilogram}$. |
| 117 | |
| 118 | Segons (Tipler, 1999) la capacitat calorífica del llautó és de $c = \SI{386}{\joule \per \kelvin \per \kilogram}$, que cau dins de l'interval de confiança del valor que s'ha obtingut experimentalment, així que ambdós valors són compatibles. |
| 119 | |
| 120 | \section{Bibliografia} |
| 121 | |
| 122 | (Tipler, 1999): Tipler, Paul A. \textit{Physics for Scientists and Engineers, 4th ed.}, W.H. Freeman, 1999. |
| 123 | |
| 124 | \end{document} |