| \documentclass[11pt,a4paper]{article} |
| \usepackage[utf8]{inputenc} |
| \usepackage[catalan]{babel} |
| \usepackage{fancyhdr} |
| \usepackage{graphicx} |
| \usepackage[labelfont=bf]{caption} |
| \usepackage{siunitx} |
| \usepackage{geometry} |
| \geometry{top=25mm} |
| \usepackage{amsmath} |
| \usepackage{amsfonts} |
| \usepackage{booktabs} |
| \usepackage{chemformula} |
| \usepackage{multicol} |
| \usepackage{hyperref} |
| |
| \usepackage{biblatex} |
| \addbibresource{referencies.bib} |
| |
| \usepackage{pgfplotstable} |
| \pgfplotsset{compat=1.16} |
| \pgfplotstableset{ |
| empty cells with={--}, % replace empty cells with ’--’ |
| every head row/.style={before row=\toprule,after row=\midrule}, |
| every last row/.style={after row=\bottomrule}, |
| set thousands separator={\,}%, |
| %every even row/.style={ |
| %before row={\rowcolor[gray]{0.9}}}, % Add this for stylish tables ;) |
| %begin table=\begin{longtable}, |
| %end table=\end{longtable} |
| } |
| |
| \sisetup{separate-uncertainty=true} |
| |
| \setlength{\parskip}{1em} |
| |
| \pagestyle{fancy} |
| \fancyhf{} |
| \rhead{Adrià Vilanova Martínez} |
| \lhead{Pràctica 7} |
| \rfoot{\thepage} |
| |
| %%%% Title %%%% |
| \title{\vspace{-2ex}Pràctica 7. Mesura de la calor latent de solidificació de l'\ch{H_2O}\vspace{-2ex}} |
| \author{Adrià Vilanova Martínez (T1B)\vspace{-2ex} } |
| \date{Tardor 2020} |
| |
| \begin{document} |
| \maketitle |
| |
| \section{Objectiu de la pràctica} |
| L'objectiu d'aquesta pràctica és calcular la calor latent de solidificació de l'aigua, la utilitat de la qual és informar de quanta energia cal per solidificar una certa quantitat d'aigua, o quanta energia es desprén quan es fusiona l'aigua. |
| |
| Per fer-ho un tercer utilitzarà un calorímetre diferencial, que amb la calibració que ha fet també aquest tercer permetrà calcular aquest valor. De fet, es calcularà aquesta calor latent 2 vegades: 1 per un procés de solidificació i una altra per la fusió (el canvi d'estat invers). |
| |
| \section{Tractament de dades} |
| Per realitzar aquest informe s'han utilitzat les dades recollides al calorímetre 2: |
| |
| \begin{center} |
| \begin{minipage}{\textwidth} |
| \begin{multicols}{2} |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/refredant.tex} |
| \captionof{figure}{Mesura del calorímetre refredant l'aigua.} |
| \end{center} |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/escalfant.tex} |
| \captionof{figure}{Mesura del calorímetre escalfant l'aigua.} |
| \end{center} |
| \end{multicols} |
| \end{minipage} |
| \end{center} |
| |
| \newpage |
| |
| Un cop ajustada la línia base amb un polinomi de segon grau, podem obtenir les dades sense deriva: |
| |
| \begin{center} |
| \begin{minipage}{\textwidth} |
| \begin{multicols}{2} |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/refredant_wd.tex} |
| \captionof{figure}{Mesura del calorímetre refredant l'aigua.} |
| \end{center} |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/escalfant_wd.tex} |
| \captionof{figure}{Mesura del calorímetre escalfant l'aigua.} |
| \end{center} |
| \end{multicols} |
| \end{minipage} |
| \end{center} |
| |
| La relació entre el senyal calorimètric i la potència tèrmica és $Y = S(T) \dot{q}$, i per tant per obtenir la potència tèrmica corresponent és necessari saber quin és el valor de la sensibilitat $S(T)$ a la temperatura en què té lloc el canvi de fase. Per això s'utilitza la calibració del calorímetre que ha realitzat el tercer. |
| |
| En concret, el tercer ha donat una calibració que consisteix de certes parelles de valors $(T, S(T))$. A partir d'aquests valors s'ha fet una regressió lineal i s'ha obtingut que el valor de la sensibilitat a la temperatura $T$ és: \[ S(T) = \SI{0.9(2)}{\milli\volt\per\watt\per\kelvin} \cdot T - \SI{132.8(2)}{\milli\volt\per\watt} \] |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/sensibilitat.tex} |
| \captionof{figure}{Regressió lineal per trobar una expressió per la sensibilitat del calorímetre.} |
| \end{center} |
| |
| Aleshores, es té el següent: |
| \[ Y = S(T) \dot{q} \implies \dot{q} = \frac{Y}{S(T)} \implies Q = \int_{t_0}^{t_1} \dot{q} \, dt = \int_{t_0}^{t_1} \frac{Y}{S(T)} \, dt = \frac{1}{S(T)} \underbrace{\int_{t_0}^{t_1} Y \, dt}_{= I} \] |
| |
| Fent aquesta integració numèricament amb l'\texttt{octave} mitjançant el mètode del trapeci s'obtenen els següents valors, tenint en compte que pel refredament $T = \SI{-12.3}{\celsius} = \SI{260.85}{\kelvin}$ i per l'escalfament $T = \SI{3}{\celsius} = \SI{276.15}{\kelvin}$: |
| \[ \begin{cases} |
| |Q_\text{refredant}| = \frac{1}{101.965} \cdot 1395.4 = \SI{13.68(5)}{\joule} \\ |
| |Q_\text{escalfant}| = \frac{1}{115.735} \cdot 1300.9 = \SI{11.24(3)}{\joule} |
| \end{cases} \] |
| on la incertesa s'ha calculat com $\delta Q = \delta\frac{1}{S} \cdot I = \frac{I}{S^2} \delta S$, degut al fet que la incertesa del voltatge és insignificant comparada amb la que introdueix el càlcul de la sensibilitat. |
| |
| Fent la mitjana podem obtenir un valor que permetrà calcular un valor de $L$ aproximat: |
| \[ Q := \frac{Q_\text{refredant} + Q_\text{escalfant}}{2} = \SI{12.46(122)}{\joule} \] |
| on la incertesa s'ha calculat com $\delta Q = \sqrt{(\delta Q_\text{propagació incerteses})^2 + Q_\text{estadístic}^2}$, on la segona incertesa correspon a la incertesa estadística deguda al fet de fer la mitjana. |
| |
| Ara es pot calcular la calor latent de solidificació fàcilment: |
| \[ L_{sl} = \frac{Q}{M} = \frac{\SI{12.46(122)}{\joule}}{\SI{0.04}{\gram}} = \SI{311.5(305)}{\joule\per\gram} \] |
| |
| \section{Conclusió} |
| Segons \cite{piequalse} la calor latent de solidificació de l'aigua és de $\SI{334}{\joule\per\gram}$, que està dins del marge d'error del valor calculat experimentalment. Per tant, ambdós valors són compatibles i es pot afirmar que aquest experiment i la teoria que hi ha darrere ens ha permés calcular correctament aquest valor. |
| |
| \section{Sobre l'aigua sobrerefredada} |
| L'aigua sobrerefredada és aigua que té una temperatura menor a la temperatura de solidificació, però que tot i així es manté en equilibri en estat líquid. Segons \cite{wikipedia}, el procés de sobrerefredar aigua és important perquè alguns animals puguin sobreviure a temperatures extremes, o pot ser útil per refrigerar begudes comercials a temperatures molt baixes. |
| |
| \printbibliography |
| |
| \end{document} |