Cada sèrie són mesures d'h1 i h2 pels tres gasos. 

Agafeu un fitxer qualsevol per a analitzar les dades i fer l'informe.

OBSERVACIÓ: Els resultats d'aquesta pràctica depenen de la nostra capacitat per a tenir, dins la campana de vidre, el gas d'interès el més pur possible. Evidentment, l'aire és el que esperem que doni més bé ja que tindriem contaminació d'ell mateix. Pel CO2 i Ar, però, és fàcil que després de cada expansió adiabàtica entri una mica d'aire ambiental a la campana, el que reduiria la puresa del gas. Encara que el CO2 i l'Ar, amb masses moleculars de 44 i 40 g/mol respectivament, siguin més pesants que l'aire, amb una massa molecular d'aproximadament 29 g/mol, a efectes pràctics és difícil mantenir-los 100% purs dins la campana. L'Ar és especialment difícil, i a nivell experimental el que s'acostuma a fer és "purgar" la campana a base de circular Ar en el seu interior durant 5 min per intentar maximitzar-ne la puresa.