avm99963 | 98eb6f0 | 2021-04-16 15:53:14 +0200 | [diff] [blame] | 1 | % !TEX root = main.tex |
| 2 | \chapter{Electrostàtica en conductors} |
| 3 | |
| 4 | \section{Introducció} |
| 5 | |
| 6 | \begin{prop} |
| 7 | Propietats d'un conductor. |
| 8 | \begin{enumerate} |
| 9 | \item A dins del conductor $\vec{E} = 0$. |
| 10 | |
| 11 | \item A dins del conductor $V = \text{constant}$. |
| 12 | |
| 13 | \item Un conductor no té densitat volúmica de càrrega, però sí densitat superficial de càrrega a la seva vora: |
| 14 | \[ Q = \int_S \sigma \dif s. \] |
| 15 | \end{enumerate} |
| 16 | \end{prop} |
| 17 | |
| 18 | \begin{prop}[Teorema de Coulomb] |
| 19 | En punts exteriors suficientment propers a la superfície, tenim que la component normal del vector desplaçament és: |
| 20 | \[ D_n = \sigma. \] |
| 21 | Si el medi exterior és lineal i isòtrop, aleshores el vector desplaçament és perpendicular a la interfície i per tant |
| 22 | \[ \vec{D} = \sigma \vec{n} \implies \vec{E} = \frac{\sigma}{\varepsilon} \vec{n}. \] |
| 23 | \end{prop} |
| 24 | |
| 25 | \begin{prop} |
| 26 | La pressió electrostàtica en un punt exterior suficientment proper a la superfície és: |
| 27 | \[ P = \frac{\dif F}{\dif S} = \frac{\sigma^2}{2 \varepsilon}. \] |
| 28 | \end{prop} |
| 29 | |
| 30 | \section{Problema fonamental de l'equilibri electrostàtic en un conductor, i capacitat} |
| 31 | |
| 32 | En aquesta secció considerarem un únic conductor envoltat per un medi LIH (lineal, isòtrop i homogeni) indefinit. |
| 33 | |
| 34 | \begin{defi} |
| 35 | La capacitat d'un conductor és: |
| 36 | \[ C := \frac{Q}{V}. \] |
| 37 | \end{defi} |
| 38 | |
| 39 | \begin{prop} |
| 40 | Si coneixem el potencial del conductor $V$, aleshores el potencial en tot punt de l'espai queda unívocament determinat resolent el problema de Dirichlet |
| 41 | \[ \begin{cases} |
| 42 | \lapl V(P) = 0, \\ |
| 43 | V_S = V. |
| 44 | \end{cases} \] |
| 45 | Un cop trobat el potencial, podem calcular: |
| 46 | \[ \begin{cases} |
| 47 | \displaystyle \sigma = - \varepsilon \left( \frac{\partial V}{\partial n} \right)_S, \\[2ex] |
| 48 | \displaystyle Q = - \varepsilon \int_S \left( \frac{\partial V}{\partial n} \right)_S \dif s. |
| 49 | \end{cases} \] |
| 50 | \end{prop} |
| 51 | |
| 52 | \begin{prop} |
| 53 | Si coneixem la càrrega del conductor $Q$, aleshores podem resoldre el problema de Dirichlet pel cas en què $V = V_0 = 1$, i per la proposició anterior obtindrem $V_0(P)$ i $Q_0 = C$, a partir dels quals podrem calcular: |
| 54 | \[ \begin{cases} |
| 55 | \displaystyle V = \frac{Q}{C} \\ |
| 56 | \displaystyle V(P) = \frac{Q}{C} V_0(P) \\ |
| 57 | \displaystyle \sigma = \frac{Q}{C} \sigma_0 |
| 58 | \end{cases} \] |
| 59 | \end{prop} |
| 60 | |
| 61 | \section{Sistemes de conductors} |
| 62 | |
| 63 | \begin{prop} |
| 64 | Si tenim un sistema d'$n$ conductors, els quals estan a potencials $\{ V_i \}_i$ i tenen càrregues totals $\{ Q_i \}_i$, tenim que: |
| 65 | \[ \begin{cases} |
| 66 | \displaystyle V_i = \sum_{j = 1}^n B_{ij} Q_j, \\ |
| 67 | \displaystyle Q_i = \sum_{j = 1}^n A_{ij} V_j, |
| 68 | \end{cases} \] |
| 69 | on $A_{ii}$ s'anomenen coeficients de capacitat, $A_{ij}$ ($i \neq j$) coeficients de capacitat i $B_{ij}$ coeficients de potencial. |
| 70 | \end{prop} |
| 71 | |
| 72 | \begin{prop}[Propietats dels coeficients de capacitat i influència.] |
| 73 | \[ \begin{cases} |
| 74 | a_ii > 0, \\ |
| 75 | a_{ij} \leq 0 \quad \forall i \neq j, \\ |
| 76 | a_{ij} = a_{ji}, \\ |
| 77 | a_{ii} \geq - \sum_{\substack{j = 1 \\ i \neq j}^N a_{ji}}, |
| 78 | \end{cases} \] |
| 79 | on la igualtat de la segona equació es dona quan no hi ha influència entre els conductors $i$ i $j$, i la igualtat de la quarta representa la influència total. |
| 80 | \end{prop} |
| 81 | |
| 82 | \section{Condensadors} |
| 83 | |
| 84 | \begin{defi} |
| 85 | Un condensador és un sistema de dos conductors amb la mateixa càrrega però de signe oposat. |
| 86 | |
| 87 | La capacitat d'un condensador es defineix com: |
| 88 | \[ C := \frac{Q_1}{V_1 - V_2}. \] |
| 89 | \end{defi} |
| 90 | |
| 91 | \begin{prop}[Associació de condensadors] |
| 92 | Si $n$ condensadors estan connectats en sèrie, aleshores la capacitat del conjunt és: |
| 93 | \[ \frac{1}{C} = \sum_{i = 1}^n \frac{1}{C_i}. \] |
| 94 | |
| 95 | D'altra manera, si $n$ condensadors estan connectats en paral·lel, aleshores: |
| 96 | \[ C = \sum_{i = 1}^n C_i. \] |
| 97 | \end{prop} |