avm99963 | f7ad158 | 2021-05-26 00:17:58 +0200 | [diff] [blame] | 1 | \input{../../preamble.tex} |
| 2 | |
| 3 | % Changing margins just so the tables fit nicely: |
| 4 | \geometry{ |
| 5 | margin=20mm, |
| 6 | includeheadfoot, |
| 7 | heightrounded |
| 8 | } |
| 9 | |
| 10 | % Hack because we added fancyhdr in the preamble before setting the margins |
| 11 | % and therefore it doesn't pick up the new margins: |
| 12 | % (this is easier than redefining the preamble, which is already used by |
| 13 | % all the other documents and this is the last one) |
| 14 | \setlength{\headwidth}{\textwidth} |
| 15 | |
| 16 | \graphicspath{ {./img/} } |
| 17 | |
| 18 | % Electric field colors |
| 19 | \definecolor{fieldBlue}{HTML}{3c78d8} |
| 20 | \definecolor{fieldGreen}{HTML}{6aa84f} |
| 21 | |
| 22 | \usepackage{biblatex} |
| 23 | \addbibresource{references.bib} |
| 24 | |
| 25 | \pagestyle{fancy} |
| 26 | \fancyhf{} |
| 27 | \rhead{Víctor Rubio Español, Adrià Vilanova Martínez} |
| 28 | \lhead{Pràctica 6} |
| 29 | \rfoot{\thepage} |
| 30 | |
| 31 | %%%% Title %%%% |
| 32 | \title{Pràctica 6. Mesura del camp magnètic terrestre} |
| 33 | \author{Víctor Rubio Español, Adrià Vilanova Martínez (4b, grup C1)} |
| 34 | \date{Primavera 2020} |
| 35 | |
| 36 | \begin{document} |
| 37 | {\parskip=0pt |
| 38 | \maketitle |
| 39 | } |
| 40 | |
| 41 | \section{Determinació de la direcció de $B$ amb la ``brúixola d'inclinacions''} |
| 42 | |
| 43 | La inclinació que hem determinat és de: |
| 44 | \[ D = \SI{50(4)}{\degree}. \] |
| 45 | |
| 46 | \section{Determinació de la component horitzontal del camp magnètic terrestre} |
| 47 | \subsection{Mètode de la brúixola de tangents} |
| 48 | |
| 49 | \textsc{Nota}: A l'informe s'ha fet el desenvolupament amb els eixos $x$ i $y$ intercanviats respecte del que demana el guió de pràctiques degut a un malentès llegint el guió. Tot i així, el desenvolupament és molt similar i el resultat hauria de ser el mateix. |
| 50 | |
| 51 | \begin{figure}[ht] |
| 52 | \centering |
| 53 | \begin{minipage}{0.35\textwidth} |
| 54 | \centering |
| 55 | \pgfplotstabletypeset[ |
| 56 | columns={0, 1, 2, 3}, |
| 57 | columns/0/.style={column name=$I \, (\si{\milli\ampere})$, fixed, fixed zerofill, precision=1}, |
| 58 | columns/1/.style={column name=$\alpha \, (\si{\degree})$, fixed, fixed zerofill, precision=0}, |
| 59 | columns/2/.style={column name=$B_b \, (\si{\milli\tesla})$, fixed, fixed zerofill, precision=3}, |
| 60 | columns/3/.style={column name=$\tan(\alpha)$, fixed, fixed zerofill, precision=2} |
| 61 | ]{../data/6_3_2_1.dat} |
| 62 | \captionof{table}{Direcció del camp total $\alpha$ en funció de la intensitat del corrent $I$, i els seus valors derivats $B_b = \left( \frac{4}{5} \right)^{\frac{3}{2}} \frac{\mu_0 N I}{R}$ i $\tan{\alpha}$.} |
| 63 | \end{minipage}\hfill |
| 64 | \begin{minipage}{0.6\textwidth} |
| 65 | \centering |
| 66 | \input{../output/6_3_2_1.tex} |
| 67 | \captionof{figure}{Regressió lineal de $B_b$ en funció de $\tan(\alpha)$.} |
| 68 | \end{minipage} |
| 69 | \end{figure} |
| 70 | |
| 71 | L'ajust de $B_b(\tan(\alpha)) = a \cdot \tan(\alpha) + b$ per residus quadrats ens dona els següents coeficients: |
| 72 | \[ \begin{cases} |
| 73 | a = \SI{-0.0291(19)}{\milli\tesla}, \\ |
| 74 | b = \SI{-0.0004(7)}{\milli\tesla}. |
| 75 | \end{cases} \] |
| 76 | Observant que el 0 s'inclou dins de l'interval de confiança de $b$ (que és el valor teòric de $b$), es pot concloure que |
| 77 | \[ B_h = \frac{B_b}{\tan(\alpha)} = a = \SI{-0.0291(19)}{\milli\tesla}. \] |
| 78 | |
| 79 | \subsection{Mètode del pèndol magnètic} |
| 80 | \begin{figure}[ht] |
| 81 | \centering |
| 82 | \begin{minipage}{0.4\textwidth} |
| 83 | \centering |
| 84 | \pgfplotstabletypeset[ |
| 85 | columns={3, 0, 5, 6}, |
| 86 | columns/3/.style={column name=$T \, (\si{\second})$, fixed, fixed zerofill, precision=2}, |
| 87 | columns/0/.style={column name=$I \, (\si{\milli\ampere})$, fixed, fixed zerofill, precision=1}, |
| 88 | columns/5/.style={column name=${\scriptstyle (-1)^s} \cdot \frac{1}{T^2} \, (\si{\per\second\squared})$, fixed, fixed zerofill, precision=4}, |
| 89 | columns/6/.style={column name=$B_b \, (\si{\milli\tesla})$, fixed, fixed zerofill, precision=3} |
| 90 | ]{../data/6_3_2_2.dat} |
| 91 | \captionof{table}{Període d'oscil·lació del pèndol magnètic $T$ en funció de la intensitat de corrent $I$, i els seus valors derivats $(-1)^s \frac{1}{T^2}$ i $B_b$.} |
| 92 | \end{minipage}\hfill |
| 93 | \begin{minipage}{0.55\textwidth} |
| 94 | \centering |
| 95 | \input{../output/6_3_2_2.tex} |
| 96 | \captionof{figure}{Regressió lineal de $(-1)^s \dfrac{1}{T^2}$ en funció de $B_b$.} |
| 97 | \label{fig:grafica2} |
| 98 | \end{minipage} |
| 99 | \end{figure} |
| 100 | |
| 101 | L'ajust de $\left((-1)^s \dfrac{1}{T^2}\right)(B_b) = a B_b + b$ per residus quadrats ens dona els següents coeficients:\footnote{A l'expressió $(-1)^s \dfrac{1}{T^2}$, la variable $s$ pren els valors $0$ o $1$ depenent de $T$, de tal forma que les dades graficades a la figura \ref{fig:grafica2} quedin en línia recta.} |
| 102 | \[ \begin{cases} |
| 103 | a = \SI{2.341(14)}{\per\milli\tesla\per\second\squared}, \\ |
| 104 | b = \SI{0.0649(7)}{\per\second\squared}. |
| 105 | \end{cases} \] |
| 106 | |
| 107 | Sabem per la teoria desenvolupada al guió de pràctiques que |
| 108 | \[ (-1)^s \frac{1}{T^2} = \frac{1}{(2 \pi)^2} \frac{M}{A} [B_h + B_b], \] |
| 109 | d'on podem identificar |
| 110 | \[ \left.\begin{array}{l} |
| 111 | \displaystyle a = \frac{1}{2 \pi}^2 \frac{M}{A}, \\[1em] |
| 112 | \displaystyle b = \frac{1}{2 \pi}^2 \frac{M}{A} B_h |
| 113 | \end{array}\right\} \implies B_h = \frac{b}{a} = \SI{0.028(3)}{\milli\tesla}. \] |
| 114 | |
| 115 | \textbf{(Resposta a la pregunta (c))} Observem que a la gràfica de la figura \ref{fig:grafica2} el punt en què la recta talla l'eix de les abscisses ($\frac{1}{T^2} = 0$) és, degut a la fórmula anterior, el punt en què la component horitzontal del camp magnètic de la Terra i el creat artificialment tenen el mateix mòdul: |
| 116 | \[ |B_h| = |B_b|. \] |
| 117 | És al voltant d'aquest punt on no hem pogut prendre mesures, ja que al voltant d'aquests punts el període és massa gran i per tant la fricció fa que l'agulla no completi cap oscil·lació, o si en fa 1 no podem negligir aquests efectes de fricció. |
| 118 | |
| 119 | \section{Conclusió} |
| 120 | \textbf{(Resposta a la pregunta (d))} Segons les dades del \textit{World Magnetic Model for 2020-2025},\cite{https://doi.org/10.25923/ytk1-yx35} la component horitzontal del camp magnètic al voltant de Barcelona és de $\SI{2.5e-5}{\tesla}$. Vegem si els valors que hem trobat són compatibles entre ells, i si ho són també amb el valor de la bibliografia. |
| 121 | |
| 122 | Primer de tot, establim el següent test d'hipòtesi, on la hipòtesi nul·la (el que ens agradaria acceptar o rebutjar) és el fet que les dues mesures siguin compatibles: |
| 123 | \[ \begin{cases} |
| 124 | H_0: |B_h^\text{(1)}| - |B_h^\text{(2)}| = 0, \\ |
| 125 | H_1: |B_h^\text{(1)}| - |B_h^\text{(2)}| \neq 0. |
| 126 | \end{cases} \] |
| 127 | Veiem que $|B_h^\text{(1)}| - |B_h^\text{(2)}| = \SI{1(5)e-5}{\tesla}$ i, com el $0$ està dins de l'interval de confiança, acceptem la hipòtesi nul·la, és a dir, acceptem que les dues mesures siguin compatibles. |
| 128 | |
| 129 | Ara establim el següent test d'hipòtesi per veure si cadascuna de les mesures és compatible amb el valor de la bibliografia: |
| 130 | \[ \begin{cases} |
| 131 | H_0: |B_h^\text{(i)}| = B_h^\text{(WMM)}, \\ |
| 132 | H_1: |B_h^\text{(i)}| \neq B_h^\text{(WMM)}. |
| 133 | \end{cases} \] |
| 134 | |
| 135 | Veiem que per la primera mesura tenim l'interval de confiança $|B_h^\text{(1)}| \in (2.53, 3.29) \, \times 10^{-5} \si{\tesla}$ (prenent dues desviacions tipus per tenir una confiança de $1 - \alpha = 0.95$). El valor de la bibliografia no cau dins de l'interval de confiança així que hauríem de rebutjar que els valors siguin compatibles, però donat que cau molt a prop del límit inferior (amb una confiança lleugerament més alta cauria dins), sota un criteri més lax podríem acceptar aquesta compatibilitat. |
| 136 | |
| 137 | Per la segona mesura tenim l'interval de confiança $|B_h^\text{(2)}| \in (2.2, 3.4) \, \times 10^{-5} \si{\tesla}$ (calculat de la mateixa manera que abans), i el valor de la bibliografia aquest cop sí que cau dins així que són compatibles ambdós valors. |
| 138 | |
| 139 | Per tant, podem concloure que amb aquests 2 experiments hem conseguit una bastant bona aproximació de la component horitzontal del camp magnètic terrestre. |
| 140 | |
| 141 | \textbf{(Resposta a la pregunta (e))} A partir de la component horitzontal calculada al segon experiment i la inclinació mesurada al principi, podem calcular el mòdul del camp magnètic terrestre amb trigonometria: |
| 142 | \[ ||\vec{B}|| = \frac{B_h}{\cos(D)} = \SI{4.4(6)e-5}{\tesla}. \] |
| 143 | Com a referència, la intensitat total del camp magnètic segons les dades del mateix model és d'aproximadament $\SI{4.55e-5}{\tesla}$ al voltant de Barcelona,\cite{https://doi.org/10.25923/ytk1-yx35} valor que cau dins d'una desviació tipus del valor calculat a partir de les nostres observacions. |
| 144 | |
| 145 | \printbibliography |
| 146 | |
| 147 | \end{document} |