avm99963 | f7ad158 | 2021-05-26 00:17:58 +0200 | [diff] [blame] | 1 | \input{../../preamble.tex} |
| 2 | |
| 3 | % Changing margins just so the tables fit nicely: |
| 4 | \geometry{margin=20mm} |
| 5 | |
| 6 | \graphicspath{ {./img/} } |
| 7 | |
| 8 | % Electric field colors |
| 9 | \definecolor{fieldBlue}{HTML}{3c78d8} |
| 10 | \definecolor{fieldGreen}{HTML}{6aa84f} |
| 11 | |
| 12 | \pagestyle{fancy} |
| 13 | \fancyhf{} |
| 14 | \rhead{Víctor Rubio Español, Adrià Vilanova Martínez} |
| 15 | \lhead{Pràctica 4} |
| 16 | \rfoot{\thepage} |
| 17 | |
| 18 | %%%% Title %%%% |
| 19 | \title{Pràctica 4. Conductivitat elèctrica} |
| 20 | \author{Víctor Rubio Español, Adrià Vilanova Martínez (4b, grup C1)} |
| 21 | \date{Primavera 2020} |
| 22 | |
| 23 | \begin{document} |
| 24 | {\parskip=0pt |
| 25 | \maketitle |
| 26 | } |
| 27 | |
| 28 | \section{Mesura de resistències} |
| 29 | |
| 30 | \begin{figure}[H] |
| 31 | \centering |
| 32 | \input{../output/4_4_1.tex} |
| 33 | \caption{Dependència $I(V)$ de les dues làmines resistives.} |
| 34 | \end{figure} |
| 35 | |
| 36 | A partir dels ajustos lineals anteriors i de la propagació d'errors tenint en compte les fonts d'error experimentals i estadístiques, s'han obtingut els següents valors per les resistències: |
| 37 | \[ \begin{cases} |
| 38 | R_1 = \SI{4.85(2)}{\kilo\ohm}, \\ |
| 39 | R_2 = \SI{14.2(2)}{\kilo\ohm}. |
| 40 | \end{cases} \] |
| 41 | |
| 42 | Observem que tot i que els electrodes són iguals en quant al fet que estan al mateix potencial i són del mateix material, els valors de la resistència no ho són degut al fet que les geometries del conductor/electrodes són diferents (és a dir, el problema de Dirichlet no és el mateix per a cada conductor, ja que les condicions de contorn són diferents). |
| 43 | |
| 44 | \newpage |
| 45 | |
| 46 | \section{Superfícies equipotencials, línies de camp i línies de corrent} |
| 47 | |
| 48 | \begin{figure}[H] |
| 49 | \centering |
| 50 | \includegraphics[width=16cm]{4_4_2.pdf} |
| 51 | \caption{Superfícies equipotencials corresponents a la mesura experimtal del voltatge a la làmina 1. En blau les \textcolor{fieldBlue}{línies de corrent} (que coincideixen amb les línies de camp pel fet d'estar en un estat estacionari) i en verd les \textcolor{fieldGreen}{línies de camp} on no hi ha transport de càrrega. En vermell estan representats els \textcolor{red}{$\Delta x$} corresponents als punts amb major i menor camp elèctric.} |
| 52 | \end{figure} |
| 53 | |
| 54 | \section{Càlcul de propietats elèctriques a 2 punts de la làmina} |
| 55 | |
| 56 | \begin{table}[ht] |
| 57 | \centering |
| 58 | \begin{tabular}{r | *{3}{c}} |
| 59 | & Camp elèctric $||\vec{E}||$ & Densitat de corrent $||\vec{j}||$ & Conductivitat $\gamma$ \\ |
| 60 | \hline |
| 61 | Camp més intens & \SI{130(50)}{\volt\per\meter} & \SI{536.4(5)}{\ampere\per\meter\squared} & \SI{4.3(5)}{\per\meter\per\ohm} \\ |
| 62 | Camp menys intens & \SI{16(2)}{\volt\per\meter} & \SI{69.21(2)}{\ampere\per\meter\squared} & \SI{4.29(02)}{\per\meter\per\ohm} \\ |
| 63 | \end{tabular} |
| 64 | \caption{Càlcul aproximat del camp elèctric, densitat de corrent i conductivitat a 2 punts de la làmina 1.} |
| 65 | \end{table} |
| 66 | |
| 67 | Per tal de calcular els valors de la taula s'han utilitzat les fórmules i dades del guió de pràctiques, la resistència de la làmina 1 i el diagrama de la secció anterior. El càlcul d'incerteses s'ha realitzat utilitzant únicament la propagació de les incerteses de les dades. |
| 68 | |
| 69 | \section{Superfícies equipotencials a partir de l'equació de Laplace} |
| 70 | |
| 71 | \begin{figure}[H] |
| 72 | \centering |
| 73 | \includegraphics[width=16cm]{4_4_4_simulacio.png} |
| 74 | \caption{Superfícies equipotencials corresponents a la resolució del problema a través del mètode numèric de diferències finites (per la resolució de l'equació de Laplace) executat amb 1000 iteracions.} |
| 75 | \end{figure} |
| 76 | |
| 77 | Podem observar com les dues gràfiques de les superfícies equipotencials són molt similars. Donat que només tenim assegurada la convergència cap a la solució teòrica en el mètode de diferències finites, el que tenim nosaltres és només una aproximació d'aquesta. |
| 78 | |
| 79 | Podem concloure, però, que la descripció teòrica s'ajusta al nostre experiment. |
| 80 | |
| 81 | \end{document} |