Adrià Vilanova Martínez | 58e7207 | 2022-01-10 01:56:09 +0100 | [diff] [blame] | 1 | % !TEX root = main.tex |
| 2 | \chapter{Electrodinàmica} |
| 3 | |
| 4 | \section{Equacions de l'electrodinàmica} |
| 5 | |
| 6 | \begin{itemize} |
| 7 | \item $Q$ és mesurada. |
| 8 | \item $Q$ és un escalar sota transformacions Lorentz. |
| 9 | \item $Q$ està quantitzada ($\Delta Q / Q < 10^{-21}$). |
| 10 | \end{itemize} |
| 11 | |
| 12 | \begin{defi} |
| 13 | La \underline{densitat de càrrega} és, amb abús de notació: |
| 14 | \[ \rho(\vec{x}) = \frac{\Delta Q}{\Delta V} = \frac{\Delta Q}{\Delta V_0} \gamma_{\vec{u}}. \] |
| 15 | \end{defi} |
| 16 | |
| 17 | \begin{defi} |
| 18 | El \underline{quadrivector corrent} és: |
| 19 | \[ J^\mu := (c, \vec{u}) \rho = (c\rho, \vec{J}). \] |
| 20 | \end{defi} |
| 21 | |
| 22 | \begin{prop}[Equació de continuitat] |
| 23 | Sigui $J^\mu$ el quadrivector corrent. Aleshores: |
| 24 | \[ \partial_\mu J^\mu = 0. \] |
| 25 | \end{prop} |
| 26 | |
| 27 | \begin{obs} |
| 28 | Si prenem $\rho_0$ com la densitat de càrrega en el sistema comòbil, tenim: |
| 29 | \[ J^\mu = \rho_0 \gamma_u (c, \vec{u}) = \rho_0 U^\mu. \] |
| 30 | \end{obs} |
| 31 | |
| 32 | \begin{obs} |
| 33 | Recordem les equacions de Maxwell al buit: |
| 34 | \[ \arraycolsep=15pt \def\arraystretch{2} \begin{array}{cc} |
| 35 | \div \vec{E} = 4 \pi \rho & \curl \vec{B} = \frac{4 \pi}{c} \vec{J} + \frac{1}{c} \partial_t \vec{E} \\ |
| 36 | \div \vec{B} = 0 & \curl \vec{E} + \frac{1}{c} \partial_t \vec{B} = 0 |
| 37 | \end{array} \] |
| 38 | \end{obs} |
| 39 | |
| 40 | \begin{defi} |
| 41 | Anomenem \underline{potencial vector} un camp vectorial $\vec{A}$ tal que $\vec{B} = \curl \vec{A}$. |
| 42 | \end{defi} |
| 43 | |
| 44 | \begin{obs} |
| 45 | Sota aquesta definició, tenim $\curl \left( \vec{E} + \frac{1}{c} \partial_t \vec{A} \right) = 0$. |
| 46 | \end{obs} |
| 47 | |
| 48 | \begin{defi} |
| 49 | Anomenem \underline{potencial escalar} un camp escalar $\phi$ tal que $\vec{E} + \frac{1}{c} \partial_t \vec{A} = - \grad \phi$. |
| 50 | \end{defi} |
| 51 | |
| 52 | \begin{obs} |
| 53 | Existeixen transformacions que ens converteixen potencials vectors en altres potencials vectors iguals de vàlid, i igual amb els potencials escalars. Anomenem aquest tipus de transformacions \underline{transformació de gauge}, i són les següents: |
| 54 | \begin{itemize} |
| 55 | \item $\vec{A}' = \vec{A} + \grad \alpha \quad \forall \alpha(t, \vec{x})$. |
| 56 | \item $\phi' = \phi - \frac{1}{c} \partial_t \alpha \quad \forall \alpha(t, \vec{x})$. |
| 57 | \end{itemize} |
| 58 | \end{obs} |
| 59 | |
| 60 | \begin{defi} |
| 61 | Definim el \underline{quadrivector potencial} o \underline{camp de gauge} com: |
| 62 | \[ A^\mu := (\phi, \vec{A}). \] |
| 63 | \end{defi} |
| 64 | |
| 65 | \begin{obs} |
| 66 | Podem fer el següent canvi de descripció: |
| 67 | \[ \begin{cases} |
| 68 | \vec{B} = \curl \vec{A}, \\ |
| 69 | \vec{E} = - \grad \phi - \frac{1}{c} \partial_t \vec{A}. |
| 70 | \end{cases} \] |
| 71 | \end{obs} |
| 72 | |
| 73 | \begin{defi} |
| 74 | El \underline{tensor de Faraday} o \underline{tensor electromagnètic} és: |
| 75 | \[ F_{\mu\nu} := \partial_\mu A_\nu - \partial_\nu A_\mu = \left(\begin{array}{c|ccc} |
| 76 | 0 & & + \vec{E} & \\ |
| 77 | \hline |
| 78 | & 0 & -B^3 & B^2 \\ |
| 79 | - \vec{E} & & 0 & -B^1 \\ |
| 80 | & & & 0 |
| 81 | \end{array}\right). \] |
| 82 | \end{defi} |
| 83 | |
| 84 | \begin{obs} |
| 85 | El tensor de Faraday és antisimètric i invariant gauge. |
| 86 | \end{obs} |
| 87 | |
| 88 | \begin{defi} |
| 89 | Definim el tensor dual de Hodge com: |
| 90 | \[ *F^{\mu \nu} := \frac{1}{2} \varepsilon^{\mu \nu \rho \sigma} F_{\rho \sigma}. \] |
| 91 | En realitat és el mateix tensor $F^{\mu \nu}$ intercanviant $\vec{E} \to \vec{B}$, $\vec{B} \to - \vec{E}$. |
| 92 | \end{defi} |
| 93 | |
| 94 | \begin{prop} |
| 95 | Les equacions de Maxwell en el buit es poden escriure com a: |
| 96 | \[ \partial_\mu F^{\mu \nu} = \frac{4 \pi}{c} J^\nu, \quad \partial_\mu {*F^{\mu \nu}} = 0, \] |
| 97 | o bé |
| 98 | \[ F_{\mu \nu} = \partial_\mu A_\nu - \partial_\nu A_\mu, \quad \Box A_\mu - \partial_\mu (\partial \cdot A) = \frac{4 \pi}{c} J_\mu, \] |
| 99 | on $\Box := \frac{1}{c^2} \partial_t^2 - \Delta$. |
| 100 | \end{prop} |
| 101 | |
| 102 | \begin{prop} |
| 103 | Existeixen dos invariants electromagnètics: |
| 104 | \[ \begin{cases} |
| 105 | I_1 = F_{\mu \nu} F^{\mu \nu} = 2(B^2 - E^2), \\ |
| 106 | I_2 = *F_{\mu \nu} F^{\mu \nu} = - 4 \vec{E} \cdot \vec{B}. |
| 107 | \end{cases} \] |
| 108 | \end{prop} |
| 109 | |
| 110 | \begin{col} |
| 111 | Si $\vec{E} \perp \vec{B}$ a un SRI, ho són a tots. |
| 112 | \end{col} |
| 113 | |
| 114 | \subsection{Transformació del camp electromagnètic} |
| 115 | \begin{prop} |
| 116 | En configuració estàndard, els camps elèctrics i magnètics transformen com: |
| 117 | \[ \begin{cases} |
| 118 | {E'}^x = E^x, \\ |
| 119 | {E'}^y = \gamma(E^y - \beta B^z), \\ |
| 120 | {E'}^z = \gamma(E^z + \beta B^z), |
| 121 | \end{cases} \qquad \begin{cases} |
| 122 | {B'}^x = B^x, \\ |
| 123 | {B'}^y = \gamma(B^y + \beta E^z), \\ |
| 124 | {B'}^z = \gamma(B^z - \beta E^z). |
| 125 | \end{cases} \] |
| 126 | |
| 127 | Pel cas general tenim les fòrmules: |
| 128 | \[ \begin{cases} |
| 129 | \vec{E}'_\parallel = \vec{E}_\parallel, \\ |
| 130 | \vec{E}'_\perp = \gamma(\vec{E}_\perp + \vec{\beta} \times \vec{B}_\perp), |
| 131 | \end{cases} \qquad \begin{cases} |
| 132 | \vec{B}'_\parallel = \vec{B}_\parallel, \\ |
| 133 | \vec{B}'_\perp = \gamma(\vec{B}_\perp - \vec{\beta} \times \vec{E}_\perp). |
| 134 | \end{cases} \] |
| 135 | \end{prop} |
| 136 | |
| 137 | \subsection{Càrrega en un camp electromagnètic} |
| 138 | \begin{prop} |
| 139 | Una càrrega puntual al buit genera els següent camps: |
| 140 | \[ \vec{E} = \frac{q \gamma}{r^2} \frac{1}{(1 + \beta^2 \gamma^2 \cos^2 \theta)^{3/2}} \hat{r}, \qquad \vec{B} = \vec{\beta} \times \vec{E}. \] |
| 141 | \end{prop} |
| 142 | |
| 143 | \begin{obs} |
| 144 | La força és |
| 145 | \[ \vec{f} = \frac{d \vec{p}}{dt} = m \gamma \vec{a} + \frac{d(m \gamma)}{dt} \vec{u} \] |
| 146 | i, per tant, $\vec{f}$ no és necessàriament paral·lel a $\vec{a}$. |
| 147 | \end{obs} |
| 148 | |
| 149 | \begin{defi} |
| 150 | La \underline{quadriforça} és: |
| 151 | \[ F^\mu := m \frac{dU^\mu}{d\tau} = \gamma \frac{d}{dt} (m \gamma c, \vec{p}) = \gamma \left( \frac{d}{dt} (m \gamma c), \vec{f} \right). \] |
| 152 | \end{defi} |
| 153 | |
| 154 | \begin{prop}[Equació del treball o fórmula de la potència] |
| 155 | A partir del fet que $U^\mu U_\mu = c^2$ es pot demostrar: |
| 156 | \[ \frac{d(m \gamma c^2)}{dt} = \vec{f} \cdot \vec{u}. \] |
| 157 | Això ens permet expressar la quadriforça com: |
| 158 | \[ F^\mu = \gamma \left( \frac{\vec{f} \cdot \vec{u}}{c}, \vec{f} \right). \] |
| 159 | \end{prop} |
| 160 | |
| 161 | \begin{obs} |
| 162 | Si $\vec{f} \parallel \vec{u}$, llavors $f = m \gamma^3 a = m \alpha$, on $\alpha$ és l'acceleració pròpia. |
| 163 | \end{obs} |
| 164 | |
| 165 | \subsection{Força de Lorentz} |
| 166 | \begin{defi} |
| 167 | Definim una generalització de la \underline{força de Lorentz} $\frac{d\vec{p}}{dt} = \vec{f} = q(\vec{E} + \vec{\beta} \times \vec{B})$ com la quadriforça |
| 168 | \[ F^\mu := \frac{q}{c} F^{\mu \nu} U_\nu. \] |
| 169 | \end{defi} |
| 170 | |
| 171 | \begin{obs} |
| 172 | La força generalitzada de Lorentz implica el següent: |
| 173 | \begin{itemize} |
| 174 | \item L'equació del treball: $\displaystyle \frac{d(m \gamma c^2)}{dt} = \underbrace{q \vec{E}}_{\vec{f}} \cdot \vec{u}$, que a més ens diu que el camp magnètic no fa treball. |
| 175 | \item Si $A_\mu$ és independent del temps, aleshores l'energia $m \gamma c^2 + q \phi$ és una constant del moviment. |
| 176 | \end{itemize} |
| 177 | \end{obs} |
| 178 | |
| 179 | \textit{El tema de formalisme lagrangià no està inclós en aquest resum.} |
| 180 | |
| 181 | \section{Lleis de conservació} |
| 182 | |
| 183 | \subsection{Tensor d'energia-moment d'una partícula} |
| 184 | |
| 185 | El corrent elèctric d'una partícula puntual és: |
| 186 | \[ \begin{cases} |
| 187 | J^0 = c \rho = c q \, \delta^{(3)} (\vec{x} - \vec{x}(t)) & \text{(densitat de càrrega)}, \\ |
| 188 | \vec{J} = q \vec{u} \, \delta^{(3)} (\vec{x} - \vec{x}(t)) & \text{(flux de càrrega - corrent)}. |
| 189 | \end{cases} \] |
| 190 | Fixem-nos: |
| 191 | \[ J^\mu = cq \int d\tau \, \delta^{(4)}(x - x(\tau)) U^\mu(\tau). \] |
| 192 | |
| 193 | \begin{defi} |
| 194 | Definim el \underline{tensor energia-moment de la partícula} com: |
| 195 | \[ T^{\mu \nu} := \begin{cases} |
| 196 | T^{0 \nu} & \text{densitat de moment $P^\nu$}, \\ |
| 197 | T^{i \nu} & \text{flux de moment $P^\nu$ en la direcció $i$}. |
| 198 | \end{cases} \] |
| 199 | \end{defi} |
| 200 | |
| 201 | Per tant: |
| 202 | \begin{itemize} |
| 203 | \item $T^{00}$: densitat d'energia. |
| 204 | \item $T^{i0}$: flux d'energia. |
| 205 | \item $T^{0j}$: densitat de $cp^j$. |
| 206 | \item $T^{ij}$: flux de $cp^j$ en la direcció $i$. |
| 207 | \end{itemize} |
| 208 | |
| 209 | \begin{prop} |
| 210 | Tenim: |
| 211 | \[ \partial_\mu T^{\mu \nu} = \frac{1}{c} F^{\nu \sigma} J_{\sigma}. \] |
| 212 | \end{prop} |
| 213 | |
| 214 | \subsection{Tensor d'energia-moment del camp electromagnètic} |
| 215 | |
| 216 | \begin{obs} |
| 217 | La identitat de Jacobi és: |
| 218 | \[ \partial_\mu F_{\rho \sigma} + \partial_\rho F_{\sigma \mu} + \partial_\sigma F_{\mu \rho} = 0. \] |
| 219 | \end{obs} |
| 220 | |
| 221 | \begin{prop} |
| 222 | Mitjançant el desenvolupament d'un lagrangià del camp EM i la identitat de Jacobi arribem a: |
| 223 | \[ \partial_\rho \left[ \frac{1}{4 \pi} \left( F^{\rho \sigma} F_{\sigma \mu} + \delta_\mu^\rho \frac{1}{4} F^2 \right) \right] = - \frac{1}{c} F_{\mu \sigma} J^\sigma. \] |
| 224 | \end{prop} |
| 225 | |
| 226 | \begin{defi} |
| 227 | Definim el \underline{tensor d'energia-moment electromagnètic} com: |
| 228 | \[ {T_{EM}}^\rho_\mu := \frac{1}{4 \pi} \left( F^{\rho \sigma} F_{\sigma \mu} + \frac{1}{4} \eta^{\rho \mu} F^2 \right). \] |
| 229 | \end{defi} |
| 230 | |
| 231 | \begin{defi} |
| 232 | Definim el \underline{tensor d'energia-moment total} com: |
| 233 | \[ T_{total}^{\rho \mu} = T_{EM}^{\rho \mu} + T_{part}^{\rho \mu}. \] |
| 234 | \end{defi} |
| 235 | |
| 236 | \begin{prop}[Llei de conservació d'energia-moment] |
| 237 | Tenim que: |
| 238 | \[ \partial_\rho T_{EM}^{\rho \mu} = - \frac{1}{c} F^{\mu \sigma} J_{\sigma}, \] |
| 239 | i juntant-ho amb l'equació trobada anteriorment pel cas d'una partícula obtenim la llei de conservació d'energia-moment: |
| 240 | \[ \partial_\rho (T_{total}^{\rho \mu}) = 0. \] |
| 241 | \end{prop} |
| 242 | |
| 243 | \begin{defi} |
| 244 | El \underline{vector de Poynting} és: |
| 245 | \[ \vec{S} := \frac{c}{4 \pi} (\vec{E} \times \vec{B}). \] |
| 246 | \end{defi} |
| 247 | |
| 248 | \begin{prop}[Teorema de Poynting] |
| 249 | Les components del tensor d'energia-moment electromagnètic són: |
| 250 | \[ \begin{cases} |
| 251 | \displaystyle T_{EM}^{00} = \frac{1}{8 \pi}(E^2 + B^2) = \varepsilon, & \text{(densitat d'energia electromagnètica)} \\[1em] |
| 252 | \displaystyle T_{EM}^{0i} = \frac{1}{c} S^i, & \text{(vector de Poynting)} \\[1em] |
| 253 | \displaystyle T_{EM}^{ij} = \frac{1}{4 \pi} \left[ - E^i E^j - B^i B^j + \frac{1}{2} \delta^{ij} (E^2 + B^2) \right]. & \text{(tensor d'esforços de Maxwell)} |
| 254 | \end{cases} \] |
| 255 | \end{prop} |
| 256 | |
| 257 | \begin{prop} |
| 258 | Derivant el tensor d'energia-moment respecte la coordenada de temps obtenim: |
| 259 | \[ \partial_t \varepsilon + \div \vec{S} = - \frac{\Delta Q \, \vec{E} \cdot \vec{u}}{\Delta V} = - \frac{\text{\scriptsize treball del camp EM sobre les càrregues}}{\Delta t \cdot \Delta v}. \] |
| 260 | \end{prop} |
| 261 | |
| 262 | \begin{defi} |
| 263 | Definim el \underline{moment total del camp EM} com: |
| 264 | \[ P_{EM}^{\mu} := \frac{1}{c} \int_{t = \text{const.}} T_{EM}^{0 \mu} d^3 x. \] |
| 265 | \end{defi} |
| 266 | |
| 267 | \begin{obs} |
| 268 | En absència de càrregues, $\frac{d}{dt} P_{EM}^\mu = 0$, suposant que $T^{\mu\nu}$ està localitzat (ha de decaure més ràpid que $r^{-2}$). |
| 269 | |
| 270 | En presència de càrregues, $\frac{d}{dt} (P_{EM}^\mu + P_{càrregues}^\mu) = 0$ anàlogament. |
| 271 | \end{obs} |
| 272 | |
| 273 | \section{Solució de les equacions de Maxwell} |
| 274 | |
| 275 | Les equacions de Maxwell en funció del quadripotencial en el gauge de Lorentz són: |
| 276 | \[ \Box A^\alpha = \frac{4 \pi}{c} J^\alpha, \quad \partial_\alpha A^\alpha = 0 \text{ (gauge de Lorentz)}. \] |
| 277 | |
| 278 | És una equació inhomogènia així que la solució general és: $A_g^\mu = A_h^\mu + A_p^\mu$ (la solució general és suma d'una homogènia i una particular). |
| 279 | |
| 280 | \begin{prop} |
| 281 | La solució de l'equació $\Box A^\nu = 0$ sota certes condicions de contorn són les ones planes de la forma |
| 282 | \[ A_h^\mu = \int d^3\vec{k} \left[ C^\mu(\vec{K}) e^{-i \omega t + i \vec{k} \cdot \vec{x}} + D^\mu(\vec{k}) e^{i \omega t + i \vec{k} \cdot \vec{x}} \right], \] |
| 283 | on $\omega = c | \vec{k} | \iff \omega^2 = c^2 k^2$ és la relació de dispersió, i demanem que $C^\mu(- \vec{k}) = [C^\mu(\vec{k})]^*$ i anàlogament per $D^\mu(\vec{k})$. |
| 284 | |
| 285 | La solució particular de l'equació sencera és: |
| 286 | \[ A_p^\mu(x) = \frac{1}{c} \int d^4 x' \, G(x - x') J^\mu(x'), \] |
| 287 | on $G(x)$ s'anomena \underline{funció de Green} i és tal que compleix |
| 288 | \[ \Box_x G(x - x') = 4 \pi \delta^{(4)} (x - x'). \] |
| 289 | \end{prop} |
| 290 | |
| 291 | \begin{defi} |
| 292 | La \underline{funció de Green retardada} és una funció de Green que es pren per no trencar la causalitat (que la font només afecti el futur): |
| 293 | \[ G_R(x) := - \frac{1}{\pi} \frac{1}{(2 \pi)^2} \int d^3 \vec{k} \int dk^0 \frac{e^{i k \cdot x}}{(k^0 - i \varepsilon)^2 - \vec{k}^2}, \] |
| 294 | on $k \cdot x = k^0 x^0 - \vec{k} \vec{x}$, i $\varepsilon > 0$. Si $x^0 < 0$, $G_R(x) = 0$. |
| 295 | \end{defi} |
| 296 | |
| 297 | \begin{prop} |
| 298 | Pel teorema dels residus d'anàlisi complex obtenim: |
| 299 | \[ G_R(x) = \frac{- 2 \pi i}{(2 \pi)^3} \, \mathbb{I}(x^0 \geq 0) \, \int \frac{d^3 \vec{k}}{|\vec{k}|} \left[ e^{i \omega t - i \vec{k} \cdot \vec{x}} - e^{- i \omega t - i \vec{k} \cdot \vec{x}} \right] \implies \] |
| 300 | \[ \implies G_R(x - x') = \frac{\mathbb{I}(x^0 - {x'}^0 \geq 0)}{R} \delta(c(t - t') - R), \] |
| 301 | on $R = |\vec{x} - \vec{x}'|$. |
| 302 | \end{prop} |
| 303 | |
| 304 | \subsection{Càrregues puntuals} |
| 305 | \begin{prop} |
| 306 | Si definim $t_R$ el temps retardat (temps en què es va emetre) i $x$ el punt d'observació, ignorant la solució homogènia tenim com a solució: |
| 307 | \[ A^\mu(x) = \left. q \frac{(1, \vec{\beta})}{(1 - \vec{\beta} \cdot \vec{n}) R} \right|_{t_R}, \] |
| 308 | on $\vec{n}$ és la velocitat de propagació en la part espaial. Aquests potencials s'anomenen \underline{potencials de Liénard-Wiechert}. |
| 309 | \end{prop} |
| 310 | |
| 311 | \begin{obs} |
| 312 | $A^\mu(x) \overset{\beta \to 0}{\longrightarrow} \frac{q}{R} (1, 0)$. |
| 313 | \end{obs} |
| 314 | |
| 315 | \begin{prop} |
| 316 | Els camps EM són: |
| 317 | \[ \vec{E}(ct, \vec{x}) = \underbrace{\frac{q}{c} \left[ \frac{\vec{n} \times ((\vec{n} - \vec{\beta}) \times \dot{\vec{\beta}})}{(1 - \vec{\beta} \cdot \vec{n})^3 \, R} \right]_{t_R}}_{\text{\scriptsize camp d'acceleració o de radiació}} + \underbrace{\left. q \frac{(\vec{n} - \vec{\beta})}{\gamma^2 (1 - \vec{\beta} \cdot \vec{n})^3 R^2} \right|_{t_R}}_{\text{\scriptsize camp de Coulomb}}, \] |
| 318 | \[ \vec{B}(ct, \vec{x}) = \vec{n} \times \vec{E}. \] |
| 319 | \end{prop} |
| 320 | |
| 321 | \begin{obs} |
| 322 | Diverses coses: |
| 323 | \begin{itemize} |
| 324 | \item Fixem-nos que l'acceleració $\dot{\vec{\beta}}$ intervè a les fòrmules! |
| 325 | \item La part Coulombiana és el mateix que vam calcular prèviament mitjançant la transformació d'$\vec{E}$ i $\vec{B}$ entre SRIs, però ara en funció de $t_R$. |
| 326 | \item $\vec{S} = \frac{c}{4 \pi} (\vec{E} \times \vec{B})$, així que l'únic terme que contribueix a la pèrdua d'energia és $(\text{radiació})^2 \propto \frac{1}{R^2}$. |
| 327 | \item Si el camp d'acceleració $\vec{E}^{acc} \perp \vec{n}$, aleshores $|\vec{E}^{acc}| = |\vec{B}^{acc}| \implies I_1^{acc} := 2(B^2 - E^2) = 0$. A més, $I_2 = 4 \vec{E} \cdot \vec{B} = 0$ perquè $\vec{E} \perp \vec{B}$. |
| 328 | \item Una partícula radia en la direcció transversal a la que es mou. |
| 329 | \end{itemize} |
| 330 | \end{obs} |
| 331 | |
| 332 | \section{Radiació per càrregues acceleradaes} |
| 333 | |
| 334 | \begin{defi} |
| 335 | La \underline{potència radiada} per una partícula és: |
| 336 | \[ P = \int_{S^2(R)} \vec{S} \cdot \vec{n} \, R^2 \, d\Omega, \] |
| 337 | on $d\Omega = \sin \theta d \theta d\varphi$ és l'angle sòlid, $\vec{n} = \vec{R}/R$ i $R^2 d\Omega$ la superfície que cobreix l'angle sòlid. |
| 338 | |
| 339 | Per tant, la potència radiada per angle sòlid és: |
| 340 | \[ \frac{dP}{d\Omega} = \vec{S} \cdot \vec{n} \, R^2. \] |
| 341 | \end{defi} |
| 342 | |
| 343 | \begin{prop}[Fòrmula de Larmor] |
| 344 | Sigui $\theta$ l'angle entre $\vec{n}$ i $\dot{\vec{\beta}}$. Aleshores, en el cas no relativista tenim: |
| 345 | \[ \frac{dP}{d\Omega} = \frac{q^2}{4 \pi c} |\dot{\vec{\beta}}|^2 \sin^2 \theta, \quad P = \frac{2q^2}{3c} |\dot{\vec{\beta}}|^2, \] |
| 346 | on el màxim de potència el tenim quan $\theta \in \{ \pm \pi/2 \}$ i el mínim quan $\theta \in \{ 0, \pi \}$. |
| 347 | |
| 348 | En el cas relativista tenim: |
| 349 | \[ P = - \frac{2 q^2}{3 c^3} \frac{dU^\mu}{d \tau} \frac{dU_\mu}{d \tau}, \] |
| 350 | on $\alpha^2 = - \frac{dU^\mu}{d \tau} \frac{dU_\mu}{d \tau}$. |
| 351 | \end{prop} |
| 352 | |
| 353 | \begin{obs} |
| 354 | Si una partícula carregada es troba en un camp EM constant $F^{\mu \mu} = const.$, aleshores $P$ és constant. |
| 355 | \end{obs} |
| 356 | |
| 357 | \subsection{Distribució angular de la radiació} |
| 358 | |
| 359 | \begin{prop} |
| 360 | La distribució angular instantània de l'energia radiada és: |
| 361 | \[ \frac{dP(t_R)}{d\Omega} = \frac{q^2}{4 \pi c} \frac{\left| \vec{n} \times [ (\vec{n} - \vec{\beta}) \times \dot{\vec{\beta}} ] \right|^2}{(1 - \vec{\beta} \cdot \vec{n})^5}. \] |
| 362 | \end{prop} |
| 363 | |
| 364 | \begin{obs} |
| 365 | Distingim 2 casos particulars: |
| 366 | \begin{itemize} |
| 367 | \item \textbf{Moviment lineal:} ($\vec{\beta} \parallel \dot{\vec{\beta}}$) |
| 368 | \[ \frac{dP(t_R)}{d\Omega} = \frac{q^2}{4 \pi c} \frac{|\dot{\vec{\beta}}|^2 \sin^2 \theta}{(1 - \beta \cos \theta)^5}; \qquad \theta_{max} \approx \frac{1}{2 \gamma}, \quad \frac{dP}{d\Omega} \sim q^2 \alpha^2 \gamma^2; \] |
| 369 | \[ P = \frac{2}{3} \frac{q^2}{c^3 m^2} \vec{f}^2. \] |
| 370 | \item \textbf{Moviment circular:} ($\vec{\beta} \perp \dot{\vec{\beta}}$) |
| 371 | \[ \frac{dP(t_R)}{d\Omega} = \frac{q^2}{4 \pi c} \frac{\dot{\vec{\beta}}^2}{(1 - \vec{\beta} \cdot \vec{n})^3} \left[ 1 - \frac{\sin^2 \theta \cos^2 \varphi}{\gamma^2 (1 - \beta \cos \theta)^2} \right]; \qquad \theta_{max} = 0; \] |
| 372 | \[ P = \frac{2}{3} \frac{q^2}{c^3 m^2} \gamma^2 \vec{f}^2. \] |
| 373 | \end{itemize} |
| 374 | \end{obs} |
| 375 | |
| 376 | \section{Radiació de sincrotró} |
| 377 | |
| 378 | Radiació emesa per una càrrega en moviment circular molt relativista ($\gamma \gg 1$). |
| 379 | |
| 380 | \begin{itemize} |
| 381 | \item \textbf{Cas no relativista:} |
| 382 | \[ \frac{dP}{d\Omega} = \frac{q^2 \omega^4 R^2}{4 \pi c^3} [1 - \sin^2 \theta \cos^2(\omega t - \varphi)], \qquad \omega = \frac{q B}{m \gamma_0 c} =: \frac{2 \pi}{T_0}. \] |
| 383 | \item \textbf{Cas relativista:} $\frac{dP}{d\Omega}$ es concentra en la direcció cap endavant, en un con d'obertura $\Delta \Omega \sim \frac{1}{\omega^2}$. |
| 384 | \[ \Delta t_R = \frac{r_0 \Delta \omega}{v}, \quad \Delta t \sim T_0 \gamma^{-3}. \] |
| 385 | \end{itemize} |