| \input{../../preamble.tex} |
| |
| % Changing margins just so the tables fit nicely: |
| \geometry{margin=20mm} |
| |
| \graphicspath{ {./img/} } |
| |
| \pagestyle{fancy} |
| \fancyhf{} |
| \rhead{Víctor Rubio Español, Adrià Vilanova Martínez} |
| \lhead{Pràctica 8} |
| \rfoot{\thepage} |
| %%%% Title %%%% |
| \title{Pràctica 8. Inducció electromagnètica i corrents de Foucault} |
| \author{Víctor Rubio Español, Adrià Vilanova Martínez (4b, grup C1)} |
| \date{Primavera 2020} |
| |
| \begin{document} |
| {\parskip=0pt |
| \maketitle |
| } |
| |
| \begin{abstract} |
| La pràctica consta de 2 experiments. Un d'ells consisteix en verificar la llei de Lenz mitjançant la mesura del corrent induït en una bobina per part del camp magnètic d'un iman. |
| |
| El segon consisteix en verificar que en deixar caure una barra a través d'un iman (en règim permanent de velocitat constant), les corrents de Foucaults induïdes a la barra tenen una força proporcional a la velocitat de caiguda. |
| |
| Finalment, també verificarem que les corrents de Foucault indueixen una força electromotriu $\varepsilon = v B l$, que és proporcional a la velocitat de caiguda. |
| \end{abstract} |
| |
| \section{Obtenció de la Llei de Lenz} |
| |
| \begin{table}[ht] |
| \centering |
| \begin{adjustbox}{width=\textwidth} |
| \begin{tabular}{r | *{8}{C{20.4mm}}} |
| & Sentit + del corrent en el solenoide & Pol de l'imant encarat al solenoide? & Signe del $\varphi_{\text{inicial}}$ & L'imant respecte al solenoide & Variació del mòdul de $B$ & Signe del $\varphi_{\text{final}}$ & Signe de $\varphi_{\text{fin.}} - \varphi_{\text{ini.}}$ & Signe de $I_{\text{induït}}$ \\ |
| \hline |
| & Horari o antihorari? & N/S? & +/-? & S'acosta o s'allunya? & Augmenta o disminueix? & +/-? & +/-? & +/-? \\ |
| \hline |
| Exp. 1 & Horari & N & + & S'acosta & Augmenta & + & + & - \\ |
| Exp. 2 & Horari & S & - & S'acosta & Augmenta & - & - & + \\ |
| Exp. 3 & Horari & N & + & S'allunya & Disminueix & + & - & + \\ |
| \end{tabular} |
| \end{adjustbox} |
| \caption{Resultats de l'experiment 8.3.2 del guió de la pràctica.} |
| \end{table} |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \includegraphics[scale=0.75,page=1]{lenz_diagram.pdf} |
| \captionof{figure}{Dibuix esquemàtic de l'experiment 1.} |
| \end{center} |
| |
| \newpage |
| |
| \section{Velocitat de caiguda uniforme} |
| |
| \begin{center} |
| \begin{minipage}{\textwidth} |
| \begin{multicols}{2} |
| \null \vfill |
| \begin{center} |
| \centering |
| \pgfplotstabletypeset[ |
| columns/0/.style={column name=Distància $(\si{\centi\meter})$, fixed, fixed zerofill, precision=0}, |
| columns/1/.style={column name=Temps $(\si{\second})$, fixed, fixed zerofill, precision=2} |
| ]{../data/velocitat_gruixuda.dat} |
| |
| \vspace{1em} |
| |
| \textbf{Velocitat de caiguda:} $\SI{7.4(7)}{\centi\meter \per \second}$ |
| \end{center} |
| |
| \vfill \null |
| \columnbreak |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/velocitat_gruixuda.tex} |
| \end{center} |
| \end{multicols} |
| \captionof{figure}{Mesures de la barra gruixuda a l'experiment 8.3.4.} |
| |
| \vspace{2em} |
| |
| \begin{multicols}{2} |
| \begin{center} |
| \centering |
| \pgfplotstabletypeset[ |
| columns/0/.style={column name=Distància $(\si{\centi\meter})$, fixed, fixed zerofill, precision=0}, |
| columns/1/.style={column name=Temps $(\si{\second})$, fixed, fixed zerofill, precision=2} |
| ]{../data/velocitat_fineta.dat} |
| |
| \vspace{1em} |
| |
| \textbf{Velocitat de caiguda:} $\SI{13.55(29)}{\centi\meter \per \second}$ |
| \end{center} |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/velocitat_fineta.tex} |
| \end{center} |
| \end{multicols} |
| \captionof{figure}{Mesures de la barra fineta a l'experiment 8.3.4.} |
| \end{minipage} |
| \end{center} |
| |
| Les velocitats s'han obtingut com la inversa de la pendent de la recta de regressió. S'ha suposat que les incerteses sistemàtiques de mesurar el temps són de $\SI{0.1}{\second}$ i les de mesurar l'espai són de $\SI{1}{\centi\meter}$. |
| |
| \section{Força magnètica proporcional a la velocitat} |
| |
| \begin{center} |
| \begin{minipage}{\textwidth} |
| \begin{multicols}{2} |
| \null \vfill |
| \begin{center} |
| \centering |
| \pgfplotstabletypeset[ |
| columns/0/.style={column name=Massa total $(\si{\gram})$, fixed, fixed zerofill, precision=0}, |
| columns/1/.style={column name=Temps $(\si{\second})$, fixed, fixed zerofill, precision=2} |
| ]{../data/massa_temps.dat} |
| \captionof{figure}{Mesures de l'experiment 8.3.5 de la guia. Són les mesures del temps que triga en caure la barra $\SI{25}{\centi\meter}$ en funció de la seva massa total. S'ha repetit l'experiment $n = 4$ cops per obtenir mesures precises.} |
| \end{center} |
| |
| \vfill \null |
| \columnbreak |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/forca_velocitat.tex} |
| \captionof{figure}{Gràfica que mostra les velocitats obtingudes en funció de les forces magnètiques.} |
| \end{center} |
| \end{multicols} |
| \end{minipage} |
| \end{center} |
| |
| \section{Fil conductor, espira i corrents de Foucault} |
| |
| \begin{center} |
| \centering |
| \vspace{-2em} |
| \input{../output/fil_espira_foucault.tex} |
| \captionof{figure}{Gràfica que mostra la tensió en funció del temps enregistrat en executar els experiments 8.3.7, 8.3.8 i 8.3.9.} |
| \end{center} |
| |
| De l'anterior gràfica podem observar que |
| \[ |V_{\text{max}}(\text{fil})| = \SI{2.45}{\milli\volt}. \] |
| |
| Tenint en compte que $v = \SI{0.086}{\meter\per\second}$, $B = \SI{0.77}{\tesla}$ i $l = \SI{0.041}{\meter}$, obtenim que: |
| \[ vBl = \SI{2.72}{\milli\volt}. \] |
| |
| Observem que això ens permet reafirmar-nos en el fet que la força electromotriu que s'indueix és realment $\varepsilon = vBl$, tal com havíem deduït teòricament al començament de la pràctica. |
| |
| Per acceptar la hipòtesi nul·la $H_0: \varepsilon = vBl$, és necessari establir i realitzar una prova d'hipòtesi, que al grau de física normalment fem mitjançant el càlcul d'incerteses i discrepàncies. En tot cas, aquest procediment queda fora de l'àmbit d'aquest informe. |
| |
| Per altra banda, també podem observar que la força electromotriu que s'indueix a l'espira és senar respecte el centre de l'espira: és a dir, la força electromotriu induïda canvia de sentit depenent si la barra està entrant o sortint de l'iman (cosa que hem comprovat al primer experiment). |
| |
| Finalment, observem també que la tensió màxima del fil ($|V_{\text{max}}(\text{fil})| = \SI{2.45}{\milli\volt}$) és inferior a la de les corrents de Foucault ($|V_{\text{max}}(\text{Foucault})| = \SI{2.6}{\milli\volt}$). |
| |
| \end{document} |