| \documentclass[11pt,a4paper,dvipsnames]{article} |
| \usepackage[utf8]{inputenc} |
| |
| \usepackage[catalan]{babel} |
| \input{../../../hw_preamble.tex} |
| |
| \usepackage{biblatex} |
| \addbibresource{referencies.bib} |
| |
| \title{Entrega 4 de problemes\\Electrodinàmica} |
| \author{Adrià Vilanova Martínez} |
| \date{26 d'octubre, 2021} |
| |
| \showcorrectionsfalse % Change "true" to "false" in order to show corrections as |
| % if they weren't corrections (in black instead of red). |
| |
| \newcommand{\X}{\mathbf{X}} |
| \newcommand{\Y}{\mathbf{Y}} |
| |
| \begin{document} |
| |
| \maketitle |
| |
| \begin{FreeProblem} |
| \textbf{Problema II.3.} Demostreu: |
| |
| \begin{enumerate}[a)] |
| \item $\X, \Y$ vectors tipus-temps orientats al futur $\implies \X + \Y$ també ho és. |
| \item $\left.\begin{array}{r} |
| \X \text{ tipus temps}, \\ |
| \exists \Y \neq 0 \text{ tq } \X \cdot \Y = 0 |
| \end{array}\right\} \implies \Y \text{ és de tipus temps}.$ |
| \end{enumerate} |
| \end{FreeProblem} |
| |
| \textbf{Solució per a):} \\ |
| $\X, \Y$ són vectors tipus-temps, així que tenim: |
| \[ \begin{cases} |
| \X^2 = \X \cdot \X = X_\nu Y^\nu > 0 \implies (X^0)^2 - (X^1)^2 - (X^2)^2 - (X^3)^2 > 0, \\ |
| \Y^2 = \Y \cdot \Y = Y_\nu Y^\nu > 0 \implies (Y^0)^2 - (Y^1)^2 - (Y^2)^2 - (Y^3)^2 > 0. \\ |
| \end{cases} \] |
| |
| A més, com $\X, \Y$ estan enfocats al futur: |
| \[ \begin{cases} |
| X^0 > 0, \\ |
| Y^0 > 0. |
| \end{cases} \] |
| |
| Per tant: |
| \[ (\X + \Y) \cdot (\X + \Y) = (\X + \Y)_\nu (\X + \Y)^\nu = (X_\nu + Y_\nu) (X_\nu + Y_\nu) = \] |
| \[ = \underbrace{X_\nu X^\nu}_{> 0} + X_\nu Y^\nu + X^\nu Y_\nu + \underbrace{Y_\nu X^\nu}_{> 0} > 2 X_\nu Y^\nu = 2 \X \cdot \Y. \] |
| |
| Ara ens agradaria veure que $\X \cdot \Y \leq 0$ sota la mètrica de Minkoswki per acabar la demostració. |
| |
| \[ \left.\begin{array}{r} |
| X_\nu X^\nu > 0, \\ |
| X^0 > 0 |
| \end{array}\right\} \implies X^0 > \sqrt{(X^1)^2 + (X^2)^2 + (X^3)^2} = ||\vec{X}^i||, \] |
| on designem per $|| \cdot ||$ la norma euclidiana que resulta de considerar el vector que té com a components les 3 darreres components del quadrivector (és a dir, la part espaial). |
| |
| Anàlogament, tenim que $Y^0 > ||\vec{Y}^i||$. |
| |
| Aleshores: |
| \[ \X \cdot \Y = X^0 Y^0 - X^1 Y^1 - X^2 Y^2 - X^3 Y^3 > || \vec{X}^i || \, || \vec{Y}^i || - (\vec{X}^i, \vec{Y}^i), \] |
| on denotem per $(\vec{u}_1, \vec{u}_2)$ el producte escalar euclidià, de nou de la part espaial dels quadrivectors. |
| |
| Finalment, considerem dos casos: |
| |
| \begin{itemize} |
| \item \underline{Si $(\vec{X}^i, \vec{Y}^i) \leq 0$}: aleshores tenim trivialment $\X \cdot \Y > || \vec{X}^i || \, || \vec{Y}^i || - (\vec{X}^i, \vec{Y}^i) \geq 0$. |
| |
| \item \underline{Si $(\vec{X}^i, \vec{Y}^i) > 0$}: aleshores $(\vec{X}^i, \vec{Y}^i) = |(\vec{X}^i, \vec{Y}^i)|$, i apliquem la desigualtat de Cauchy-Schwarz amb el producte escalar i norma euclidianes, fet que ens dona que: |
| \[ \X \cdot \Y > || \vec{X}^i || \, || \vec{Y}^i || - |(\vec{X}^i, \vec{Y}^i)| \notate[X]{{}\geq{}}{0.7}{\scriptstyle \text{Cauchy-Schwarz}} 0. \] |
| \qed |
| \end{itemize} |
| |
| \textbf{Solució per b):} \\ |
| $\X$ és de tipus temps, així que $\X^2 > 0$. A més, tenim $\X \cdot \Y = 0$. Volem veure que $\Y^2 < 0$. |
| |
| Demostrem-ho per reducció a l'absurd. Suposem que $\Y^2 \geq 0$. Si arribem a una contradicció, això vol dir que el que hem suposat era fals i, per tant, haurem demostrat el que volíem. |
| |
| Amb la notació de l'apartat anterior, tenim: |
| \[ \X \cdot \Y = X^0 Y^0 - X^1 Y^1 - X^2 Y^2 - X^3 Y^3 = X^0 Y^0 - (\vec{X}^i, \vec{Y}^i). \] |
| |
| Separem diversos casos, tot i que utilitzarem el mateix argument (exceptuant petits detalls) per tots ells excepte el darrer: |
| |
| \begin{itemize} |
| \item \underline{Si $X^0 > 0, Y^0 > 0$}: \\ |
| En aquest cas, $X^0 Y^0 > 0$. Per ser $\X$ de tipus temps ($\X^2 > 0$) i $\Y^2 \geq 0$ per hipòtesi, raonant com a l'apartat (a) tenim: |
| \[ \begin{cases} |
| X^0 > \sqrt{(X^1)^2 + (X^2)^2 + (X^3)^2} = || \vec{X}^i ||, \\ |
| Y^0 \geq \sqrt{(Y^1)^2 + (Y^2)^2 + (Y^3)^2} = || \vec{Y}^i || |
| \end{cases} \] |
| i, per tant: |
| \[ X^0 Y^0 > || \vec{X}^i || || \vec{Y}^i || \notate[X]{{}\geq{}}{0.7}{\scriptstyle \text{Cauchy-Schwarz}} |(\vec{X}^i, \vec{Y}^i)| \implies \] |
| \[ \implies X^0 Y^0 \neq |(\vec{X}^i, \vec{Y}^i)| \implies \] |
| \[ \implies \X \cdot \Y = X^0 Y^0 - (\vec{X}^i, \vec{Y}^i) \neq 0. \] |
| |
| Per tant, hem arribat a una contradicció, ja que una de les hipòtesis inicials era que $\X \cdot \Y = 0$. |
| |
| \item \underline{Si $X^0 > 0, Y^0 < 0$}: \\ |
| Seguint el mateix argument que en el cas anterior, tenim: |
| \[ \left.\begin{array}{r} |
| X^0 Y^0 < 0, \\ |
| X^0 > || \vec{X}^i ||, \\ |
| - Y^0 \geq || \vec{Y}^i ||. |
| \end{array}\right\} \implies - X^0 Y^0 > |(\vec{X}^i, \vec{Y}^i)| \implies \X \cdot \Y \neq 0. \] |
| |
| Per tant, de nou, arribem a una contradicció. |
| |
| \item \underline{Si $X^0 < 0, Y^0 > 0$}: \\ |
| Utilitzant de nou el mateix argument, però canviant alguns signes: |
| \[ \left.\begin{array}{r} |
| X^0 Y^0 < 0, \\ |
| - X^0 > || \vec{X}^i ||, \\ |
| Y^0 \geq || \vec{Y}^i ||. |
| \end{array}\right\} \implies - X^0 Y^0 > |(\vec{X}^i, \vec{Y}^i)| \implies \X \cdot \Y \neq 0. \] |
| |
| De nou, arribem a contradicció. |
| |
| \item \underline{Si $X^0 < 0, Y^0 < 0$}: \\ |
| I finalment, aplicant per 4t cop el mateix raonament: |
| \[ \left.\begin{array}{r} |
| X^0 Y^0 > 0, \\ |
| - X^0 > || \vec{X}^i ||, \\ |
| - Y^0 \geq || \vec{Y}^i ||. |
| \end{array}\right\} \implies X^0 Y^0 > |(\vec{X}^i, \vec{Y}^i)| \implies \X \cdot \Y \neq 0. \] |
| |
| En aquest cas, com no podria ser d'una altra manera, també arribem a una contradicció. |
| |
| \item \underline{Si $X^0 = 0$ o bé $Y^0 = 0$}: \\ |
| Suposem $X^0 = 0$ (el mateix argument funciona amb $\Y$, s'explica en el següent paràgraf). Aleshores, $\X^2 = \cancel{(X^0)^2} - (X^1)^2 - (X^2)^2 - (X^3)^2 \leq 0$, que vol dir que $\X$ no és de tipus temps. Això es contradiu amb la hipòtesi que els vectors són de tipus temps! |
| |
| Suposem $Y^0 = 0$. En el cas de $\Y$, hem suposat que era o de tipus temps, o de tipus llum ($\Y^2 \geq 0$). Si suposem que és de tipus temps, pel raonament anterior hem vist que arribem a contradicció. Però si suposem que és de tipus llum, aleshores tenim $\Y^2 = 0, Y^0 = 0 \implies \Y = 0$. Però per la hipòtesi de l'enunciat, $\Y \neq 0$ i, per tant, també hem arribat a contradicció. |
| |
| Aquest raonament ens ha portat a descobrir que un vector de tipus temps no pot tenir mai la coordenada 0-èssima (temporal) igual a 0. |
| \end{itemize} |
| |
| Per tant, això queda demostrat per reducció a l'absurd, ja que hem trobar una contradicció per cadascun dels casos, i això ens diu que $\Y^2 \geq 0$ és fals, és a dir, que $\Y^2 < 0$, que és el que volíem veure. \qed |
| |
| \end{document} |