diff --git a/quad8/electro/resum/tema4.tex b/quad8/electro/resum/tema4.tex
new file mode 100644
index 0000000..c4bb7f7
--- /dev/null
+++ b/quad8/electro/resum/tema4.tex
@@ -0,0 +1,95 @@
+% !TEX root = main.tex
+\chapter{Energia i forces electrostàtiques}
+
+\section{Energia electrostàtica en el buit}
+
+\begin{prop}
+  L'energia electrostàtica en el buit de \underline{$n$ partícules carregades}, que és el treball de portar les càrregues des de l'infinit fins a les seves posicions finals, és:
+  \[ U = \frac{1}{2} \sum_{i=1}^n q_i V_i, \]
+  on $\displaystyle V_i = \sum_{\substack{j = 1 \\ j \neq i}}^n V_{ji}$.
+\end{prop}
+
+\begin{prop}
+  L'energia electrostàtica en el buit d'una \underline{distribució contínua} (volúmica) de càrrega és:
+  \[ U = \frac{1}{2} \int_V \rho(p) V(p) \dif v, \]
+  on $V(p)$ és el potencial \underline{total} en un punt.
+\end{prop}
+
+\begin{prop}
+  L'energia electrostàtica en el buit d'un \underline{sistema de $n$ conductors} en equilibri electrostàtic és:
+  \[ U = \frac{1}{2} \int_{\cup_i S_i} \sigma_i(p) V_i \dif s = \frac{1}{2} \sum_{i = 1}^n V_i Q_i. \]
+
+  També es pot expressar de les següents maneres:
+  \[ \begin{cases}
+    \displaystyle U = \frac{1}{2} \sum_{i = 1}^n \sum_{j = 1}^n a_{ij} V_i V_j, \\
+    \displaystyle U = \frac{1}{2} \sum_{i = 1}^n \sum_{j = 1}^n b_{ij} Q_i Q_j.
+  \end{cases} \]
+\end{prop}
+
+\section{Energia en funció del camp en el buit}
+
+\begin{prop}
+  L'energia electrostàtica en el buit d'una distribució volúmica es pot expressar en funció del camp com:
+  \[ U = \frac{1}{2} \int_{\mathbb{R}^3} \vec{E} \cdot \vec{D} \dif v = \frac{\varepsilon_0}{2} \int_{\mathbb{R}^3} E^2 \dif v \]
+\end{prop}
+
+\begin{defi}
+  La densitat volúmica d'energia és:
+  \[ u := \frac{1}{2} \vec{E} \cdot \vec{D}. \]
+\end{defi}
+
+\section{Energia electrostàtica en presència de dielèctrics}
+
+\begin{prop}
+  En medis dielèctrics lineals i isòtrops (LI) l'energia electrostàtica és:
+  \[ U = \frac{1}{2} \int_V \rho(p) V(p) \dif v = \frac{1}{2} \int_{\mathbb{R}^3} \vec{E} \cdot \vec{D} \dif v, \]
+  on $\rho$ és la càrrega lliure (no de polarització) i l'efecte del dielèctric està inclòs a $V$ (és el potencial degut a les càrregues lliures i de polarització induïdes).
+\end{prop}
+
+\begin{obs}
+  En medis dielèctrics qualsevols no podem calcular en general l'energia electrostàtica, però es pot veure que si la densitat canvia de $\rho \rightarrow \rho + \delta \rho$ i el desplaçament canvia de $\vec{D} \rightarrow \vec{D} + \delta \vec{D}$, aleshores el treball d'aquest canvi serà:
+  \[ \delta W = \int_V \delta p V \dif v = \int_{\mathbb{R}^3} \vec{E} \cdot \delta \vec{D} \dif v. \]
+\end{obs}
+
+\section{Força i moment resultant per a una distribució de càrrega}
+
+\begin{prop}
+  Considerem un \underline{sistema aïllat de càrrega} que consta de $n$ components connexes. Aleshores, si deixem que una d'aquestes components es mogui, la força que s'exerceix sobre ella és:
+  \[ \vec{F} = - \grad U. \]
+  Si en comptes de permetre translacions permetem rotacions, aleshores el moment de força de la component és:
+  \[ \gamma_i = - \frac{\partial U}{\partial \alpha_i}, \]
+  on els $\alpha_i$ corresponen als angles de rotació respecte de $x$, $y$, $z$.
+\end{prop}
+
+\section{Força i moment resultant per a un sistema de conductors}
+
+\begin{prop}
+  Considerem un \underline{sistema de conductors aïllat}. Aleshores, la força i el moment resultant sobre una dels conductors és:
+  \[ \begin{cases}
+    \vec{F} = - ( \grad U )_Q, \\
+    \gamma_i = - \left( \frac{\partial U}{\partial \alpha_i} \right)_Q,
+  \end{cases} \]
+  on el subíndex $Q$ significa que mantenim la càrrega constant (estem aïllats).
+\end{prop}
+
+\begin{obs}
+  En aquest darrer cas és útil utilitzar la següent expressió de l'energia:
+  \[ U = \frac{1}{2} \sum_{i = 1}^n \sum_{j = 1}^n b_{ij} Q_i Q_j. \]
+\end{obs}
+
+\begin{prop}
+  Considerem un \underline{sistema de conductors a potencial constant}. En aquest cas, a més de considerar la variació de l'energia del sistema, cal tenir en compte l'energia que subministren els generadors per mantenir constant els potencials dels conductors:
+  \[ dW_g = dW + dU. \]
+  De fet, es pot veure que $dW = 2 dU$.
+
+  En aquest cas la força i moment resultants sobre un dels conductors són:
+  \[ \begin{cases}
+    \vec{F} = (\grad U)_V, \\
+    \gamma_i = \left( \frac{\partial U}{\partial \alpha_i}_V \right).
+  \end{cases} \]
+\end{prop}
+
+\begin{obs}
+  En aquest darrer cas és útil utilitzar la següent expressió de l'energia:
+  \[ U = \frac{1}{2} \sum_{i = 1}^n \sum_{j = 1}^n a_{ij} V_i V_j. \]
+\end{obs}